Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Els ramaders portaran l’excedent de purí a conreus de fora d’Osona

La Generalitat disposa de 3,3 milions per ajudar els ramaders a costejar la despesa.

  • El 9 Nou
  • 05/08/2014 | 14:04
  • 0

Els ramaders osonencs afectats pel tancament de les plantes de gestió de purins de Sant Martí Sescorts i les Masies de Voltregà portaran el seu excedent cap a terres de conreu de fora d’Osona.
Aquesta és la solució provisional que han trobat per salvar la situació a curt termini, tot i que l’objectiu és apostar per altres sistemes més sostenibles. El tancament ha posat contra les cordes el futur de prop de 170 granges de la comarca d’Osona que ara, per gestionar el seu excedent de purí, han hagut de buscar alternatives a corre-cuita. La sala de cultura de l’Ajuntament de Gurb va acollir una jornada per intentar posar sobre la taula quines són les millors alternatives per continuar fent viables les granges. Alguns antics usuaris de les plantes de gestió ja han trobat solucions definitives pel seu purí, però també n’hi ha d’altres que encara estan a l’espera.

Segons el president de l’associació d’usuaris de les plantes de Sant Martí i les Masies, Eudald Senmartí, “hi ha diferents realitats. Hi ha explotacions que amb la reducció de les proteïnes al pinso ja ho podran resoldre, però hi ha tot un seguit d’explotacions que hauran de fer algun sistema de tractament”. Els sistemes de tractament, però, són cars i no són solucions a curt termini. És per això que la majoria de ramaders ja s’han espavilat per trobar terres fora d’Osona on dur el seu purí. “De manera transitòria la majoria de gent s’ha espavilat a buscar terres en altres indrets perquè el que és important, el que hem de garantir, és una bona gestió. En aquest sentit els ramaders assumeixen que això és un cost afegit i que serà un cost important però que és de manera transitòria en el punt de considerar a veure quin és el sistema que és més adient a les seves necessitats, a la seva explotació, a la seva estructura i a les seves terres aplicar-hi algun sistema”, explica Sentmartí.

De solucions màgiques, però, de moment no n’hi ha. Un dels pocs punts d’acord pràcticament unànime és que qualsevol nou sistema ha de tenir inicialment una separació entre sòlid i líquid, però pel que fa a la resta hi ha encara molts interrogants. Divendres es van presentar tres sistemes de tractament. Un de separació per part de Mecàniques Sagalés que a partir d’unes sortides d’aire que es col·loquen al fons de la bassa de purins ho remouen i expulsen el nitrogen. El que estudien ara és cap on va aquest nitrogen.

Mecàniques Segalés també s’ha empescat una planta mòbil per a les explotacions que els fa falta en moments puntuals. Per altra banda, Enerferti hi va presentar una tecnologia de valoració dels purins, entre els quals va tractar sobre els productes probiòtics i altres sistemes com el de llambrius.

Per últim, EMA Depuració va explicar el sistema d’assecatge solar de purins a través d’uns hivernacles. De moment, però, per salvar l’actual impàs, els ramaders portaran el purí fora d’Osona i més a llarg termini Sentmartí explica que la solució passa per fer inversions conjuntes amb l’administració. Per això, segons Sentmartí, “caldria que hi hagués alguna aportació econòmica per part de tots per poder-ho fer sostenible i que tots, d’alguna manera, ens sentíssim afavorits per aquesta gestió conjunta. Amb això és el que estem treballant. A mi em costa de ser optimista perquè no és fàcil i la veritat és que dins el sector també hi ha interessos diferents”.

Per la seva banda el cap del Servei de Producció Agrícola del DAAM, Jaume Boixadera, va explicar que la Generalitat compta amb 3,3 milions provinents del Ministeri d’Agricultura per ajudar els ramaders a instal·lar sistemes de tractaments de purins a les seves granges, ja sigui per a ús individual o col·lectiu. També es destinarà una part de l’ajuda a costejar el transport de purins sempre que estigui justificat amb sistemes com el de GPS per tenir controlat el trajecte que fan els camions. Boixadera va insistir en la importància de “treure nutrients de la comarca”.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.