Granollers és una aspirant seriosa a acollir la seu fiscal de la futura entitat que agruparà les caixes de Sabadell, Terrassa, Girona i Manlleu, si es ratifica el procés de fusió que han emprès les quatre entitats. L’alcalde, Josep Mayoral, admet obertament haver apropat als responsables d’aquestes entitats els punts forts de la capital del Vallès Oriental per aspirar a aquesta seu i, segons ha transcendit, l’oferiment no ha estat menystingut. Els noms de Granollers i Sant Cugat figuren en un lloc destacat en la decisió sobre l’establiment de la seu.
“Estem encantats de figurar en el rànquing”, admet l’alcalde. Mayoral opta, però, per la prudència: “l’únic que hem fet és traslladar en algunes converses les virtuts i avantatges de la ciutat”. De moment, es tracta de “reflexions en veu alta”.
A favor de Granollers es troba la situació geogràfica. En la cruïlla de camins entre Sabadell i Terrassa amb Girona i Manlleu (gairebé equidistant), i amb una presència notable de les tres entitats (sis sucursals de Caixa Sabadell, quatre de Caixa de Manlleu, tres de Caixa de Terrassa i dues de Caixa de Girona). Aquesta intensa presència, que es multiplica si es tenen presents les oficines de les quatre entitats a la resta de poblacions vallesanes demostren un potencial econòmic i demogràfic que també actuaria en favor de les opcions de Granollers.
En les travesses, apareix un oponent important. Sant Cugat del Vallès, una població propera a Sabadell i Terrassa on sovint s’han resolt diferències territorials entre dues poblacions tradicionalment receloses l’una de l’altra. Sant Cugat va ser, per exemple, la població escollida quan es va portar a terme una altra fusió entre dues entitats de les cocapitals del Vallès Occidental, les mútues de Sabadell i Terrassa. Sant Cugat, amb una important presència del sector terciari en el seu ampli terme municipal, és també una localització habitual per a l’establiment de seus centrals d’empreses importants.
{{ comment.text }}