Aquesta opció es va explicar la setmana passada a l’assemblea d’Innovacc que va presidir el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Alimentació i Medi Ambient (DAAM), Josep M. Pelegrí, però, de fet, ja s’estaven fent proves en diverses granges d’un sistema que té com a objectiu donar solució a la gran quantitat de purins que hi ha i pels quals no hi ha prou terra.
Impulsat per l’empresa EMA depuració i enginyeria de l’aigua, amb seu a Olot, es tracta de construir una bassa amb un tendal –semblant a un hivernacle– que permeti l’entrada de la llum del sol, de forma directa. En el cas d’Osona s’ha calculat que, tenint en compte la radiació solar efectiva, es podria fer anar durant sis mesos. Durant el procés d’assecatge es controlaria, sempre “que no hi hagi emissions contaminants d’amoníac”, amb un sistema de filtres situats per sota el tendal, segons explica Eudald Cassa, gerent d’Innovacc. Un cop sec, el purí, que manté menys nitrat però encara en té, pot servir per a adob o per a biocombustible per cremar. La planta pilot, que tindrà unes dimensions de 10 x 3 metres, servirà per calcular de manera precisa quina quantitat de nitrat queda en la fracció seca que es podrà tirar al camp com a adob.
L’altra opció és utilitzar aquest element sec com a biocombustible i per tant que serveixi per escalfar aigua amb una caldera específica. En aquest sentit, explica Casas, hi ha també una empresa de Girona, també integrada al clúster, Bigas Alsina, que està treballant en una caldera adequada per cremar aquest residu.
Aquest sistema és semblant al que aquesta enginyeria d’Olot, que forma part d’Innovacc, fa en una planta de salmorres que hi ha a El Grado, a Osca. Precisament, el passat mes de maig un grup de ramaders pertanyents a l’associació osonenca Assaporc s’hi va desplaçar per veure’n el funcionament per veure l’assecatge solar de residus líquids dins d’un hivernacle.
Des d’Innovacc es calcula que els resultats de la planta pilot –per la qual demanen un ajut de 10.000 euros a la Generalitat– es coneixeran a finals d’aquest any, “però en aquests moments hi ha ramaders que ja ho veuen una bona opció tenint en compte el tancament de les plantes i la dificultat d’obtenir una solució adequada”.
Els càlculs econòmics que s’han fet parteixen del fet que el cost actual de “desfer-se” del purí, o bé cap a plantes de residus o traslladant-lo a 200 quilòmetres de distància, costa entre 15 i 20 euros per m3 en el cas del transport i 30 euros el m3 per portar-lo en una planta de residus. “Ho calculem sobre la situació real perquè entenem que la que hi havia fins ara, de pagar entre 4 i 5 euros per m3 per anar a les plantes que han tancat, no es repetirà”, diu Casas. La solució d’assecatge individual a cada granja suposa un cost d’un euro el m3 i l’amortització “surt que es fa en vuit mesos”, diu Casas. El cost mitjà –que varia en funció de la mida de la granja– del sistema és de 80.000 euros. “Ho hem calculat sobre una granja amb 2.000 porcs d’engreix”, conclou Casas.
D’altra banda, el sector ha demanat a la Generalitat temps i recursos per adaptar-se a la normativa.
{{ comment.text }}