Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

La crisi encalla més de cent hectàrees de sòl industrial a Osona i el Ripollès

El que en pocs anys havien de ser indústries prolífiques s’han desdibuixat a mesura que l’ombra de la crisi s’ha eixamplat. Només l’Incasol, organisme de la Generalitat, té a Osona i el Ripollès milers d’hectàrees de sòl industrial pendents de desenvolupar. El GDT denuncia la situació creada.

  • El 9 Nou
  • 07/12/2010 | 11:44
  • 0

L’any 2007 començaven les obres del nou polígon de Torruella a les Masies de Voltregà. S’hi anunciaven 300 naus. Avui per avui només hi ha l’empresa de transport Fredist. Aquest polígon és d’iniciativa privada. “Hi ha dues empreses que s’hi han volgut instal·lar però no troben el finançament dels bancs”, diu l’alcalde, Sergi Vilamala (PSC). Puntualment hi ha empreses que consulten, però la falta de finançament frena, per ara, qualsevol operació.

Aquesta situació es repeteix en molts municipis. És difícil precisar el nombre de metres quadrats de sòl o de naus disponible. El fet que cada una d’aquestes zones industrials tingui una naturalesa diferent i l’autonomia municipal ho dificulta.

L’Incasol, segons les dades facilitades, té sis sectors industrials en desenvolupament a les dues comarques amb un total d’1.025.000 metres quadrats (102,5 hectàrees).

Des de la patronal, Joan Rovira, del Consell Empresarial d’Osona (CEO), lamenta que no s’hagi apostat per grans polígons en lloc de “tants poligonets”. Rovira ho atribueix al fet que el sector immobiliari ha estat el modus vivendi dels ajuntaments.

COSTARÀ AIXECAR EL CAP

Les consultores Forcadell o Jones Lang LaSalle ja adverteixen en els seus darrers estudis que, especialment a partir de la tercera corona respecte a ciutats com Barcelona i Girona (on s’hi inclouria Osona i el Ripollès), omplir aquestes zones industrials va per llarg.

“S’ha generat una oferta de sòl abans de tenir demanda, quan el procés hauria d’haver estat a la inversa”, assenyala Luis Guardia, de Jones Lang LaSalle. En molts casos es van fer per reequilibrar econòmicament el territori.

POCA DEMANDA DE TERRENYS TOT I TENIR PREUS BARATS

En aquesta crisi batejada com a global, el mercat immobiliari industrial és un dels que més nota els efectes. Segons la consultora Forcadell, la demanda de sòl industrial de compra durant el primer semestre del 2010 va ser “pràcticament nul·la”.

El gran descens de preus ja s’havia produït el 2009. El preu mitjà del metre quadrat a Osona és de 155 euros. En les deu comarques de l’àrea d’influència de Barcelona que analitza l’estudi, entre les quals no hi ha el Ripollès, els preus se situen a la zona baixa, tres vegades inferiors al Barcelonès, que és la zona on el sòl és més car.

Pel que fa a la venda de naus industrials ja construïdes, la demanda va ser molt escassa. Osona només representa el 0,45% del total de la demanda d’aquest grup de comarques. El preu mitjà es va situar als 645 euros, quasi la meitat que el preu del metre quadrat té en una nau al Barcelonès En aquest primer semestre, l’estoc d’immobles va créixer però a un ritme molt menor al que havia crescut l’any anterior.

En el cas de les naus industrials en lloguer, la demanda va reactivar-se gràcies a “l’oportunisme” d’empreses que van aprofitar la crisi per “renegociar” contractes a la baixa en naus de preu inferior, millor situades o equipades o d’una menor superfície. En les comarques analitzades, Osona va representar només el 0,22% de la demanda.

El preu mitjà del metre quadrat de nau industrial en lloguer se situa als 3,37 euros. Pel que fa al mercat d’inversió, les rendibilitats exigides a Osona va ser d’entre el 8% i el 10%. La rendibilitat de cada una depèn, però, de les seves característiques i ubicació exacta de les naus.

Els especialistes creuen que quan l’economia doni símptomes de millora el primer sòl industrial demandat serà el de la primera corona i anirà seguint en un efecte dominó.

Comunicat del Grup de Defensa del Ter (GDT)

“LA FEBRE URBANITZADORA EMPITJORA LA SITUACIÓ ECONÒMICA I AMBIENTAL

Davant les noves informacions sorgides, referides a la gran quantitat d’hectàrees de terreny que han estat dedicades a la construcció de nous polígons industrials, i que continuen encara sense cap mena d’activitat econòmica, el Grup de Defensa del Ter denuncia la situació creada, que lluny d’ajudar a resoldre la crisi econòmica, en realitat agreuja la crisi ambiental i la destrucció del paisatge que estem patint.

Així mateix, demanem que s’informi amb claredat de quins costos tenen per a tota la ciutadania: quants són els diners invertits per les administracions en aquests polígons. Denunciem que aquesta dada és ocultada a l’opinió pública d’una manera vergonyant.

Demanem també que s’aclareixi quant ens costarà a tots el manteniment d’aquests polígons inactius, i com es pensa impedir que els especuladors privats acabin lucrant-se indegudament amb l’augment del valor dels sòls agrícoles, gràcies a l’esforç econòmic i de gestió realitzat pels ajuntaments i operacions d’altres àrees de l’administració, entre elles l’INCASÒL.

Ens oposem rotundament a la construcció de més polígons industrials i exigim, en tot cas, la requalificació a sòl rústic de tots aquells polígons ja urbanitzats però encara no edificats, i també dels que no s’hagin arribat a urbanitzar, tot i estar declarats sòl urbanitzable”.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.