Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

La darrera lluita de Pau Arboix

El Suprem dóna la raó a l’expropietari de Casa Sendra, que va denunciar el reglament de la IGP Llonganissa de Vic. El 2013, però, la Generalitat ja va modificar el reglament i per tant el que es regeix actualment no es pot considerar nul.

  • El 9 Nou
  • 26/02/2015 | 13:59

Pau Arboix ja s’ha jubilat i no és el propietari de la marca de llonganissa Casa Sendra. El passat 10 de febrer, però, el Tribunal Suprem va dictar una sentència que li donava la raó en un dels seus litigis amb la Generalitat. La sentència ratificava el que ja deia el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 20 de novembre de 2012, que era declarar nul el reglament de la Identificació Geogràfica Protegida (IGP) Llonganissa de Vic. Aquest reglament es va activar amb una ordre de l’any 2010 dictada per la Generalitat. Quan el 2012 va sortir la sentència, la Generalitat va optar per presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem, però alhora va fer les modificacions necessàries al reglament l’any 2013. Per tant, la sentència del Suprem, ara, dóna la raó a Arboix sobre la manera com es va aprovar aquell reglament però no caldrà que ara el retiri perquè ja va fer les modificacions necessàries el 2013.

Els tribunals van apreciar que el reglament no estava ajustat a llei perquè el decret de la IGP va entrar en vigor el 2006 però l’ordre no es va aprovar fins al 2010, dos anys després del termini que tenia. És per aquesta qüestió que es considera nul el decret. En la seva demanda, Arboix també es mantenia en desacord que la denominació Llonganissa de Vic pogués servir per a 28 pobles de tota la comarca d’Osona i en el tipus d’additius que es permetien utilitzar al producte. Sobre aquesta qüestió, però, els tribunals no es posicionen. En la forma d’aprovar-se sí i això és el que ha fet que aquesta partida la guanyés Arboix. Ara la Generalitat ha de pagar a Arboix les costes d’aquest procés, que la sentència fixa en uns 4.000 euros com a màxim.

La Generalitat va aprovar l’11 de desembre de 2013 una nova modificació d’aquest reglament on tornava a reescriure’l i publicar-lo en el termini adequat. Hi va mantenir, però, les mateixes premisses que en el primer: els additius que es permeten utilitzar a la llonganissa i que en podien formar part empreses de 28 pobles d’Osona.

Per Arboix, aquesta sentència és ja l’últim escull de la lluita que ha tingut amb la Generalitat des del moment que va optar per no formar part de la IGP perquè no li agradava com es plantejava. No formar-ne part significava, un cop aprovada l’ordre, que no podia portar a l’etiqueta de Casa Sendra la frase “llonganissa de Vic”, cosa que Arboix no va fer. D’aquí les diferents demandes entre la Generalitat i Arboix. Amb l’etiquetatge va guanyar la Generalitat i això va comportar que Arboix accelerés la seva jubilació.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.