Les empreses càrnies s’estalvien 4,5 milions en Seguretat Social

El sindicat Comissions Obreres va fer l’any 2014 un informe intern on calculava quin era l’estalvi de les empreses càrnies d’Osona en Seguretat Social si tinguessin tots els treballadors contractats en règim general de la Seguretat Social en comptes de tenir-los a través de falses cooperatives que els obliguen a fer-se autònoms. Segons els seus càlculs, i partint de la base que a la comarca i en diferents empreses hi havia uns 2.000 treballadors exercint com a falsos autònoms (en aquests moments, es parla d’uns 2.500), les empreses s’estalvien 4.515.360 euros en cotitzacions a la Seguretat Social. Això vol dir, alhora, que són diners que no van a la caixa comuna que després ha de pagar les pensions, l’atur o altres serveis.
El càlcul és senzill, i tot i que es pot arribar a concretar més dóna una idea del que suposa. La cotització mensual a la Seguretat Social d’un treballador que és un fals autònom era del 29,80% sobre 858,60 euros, que és el sou base que els donen –de fet, aquesta quantitat està anunciada a la majoria de webs de les diferents cooperatives que treballen en aquest sector–. Això vol dir que el treballador cotitza 255,86 euros mensuals i n’hi queden poc més de 600. Si en canvi s’agafa la cotització d’un treballador de l’empresa al règim general i segons conveni de les càrnies, aquesta és del 29,20% sobre 1.520 euros aproximadament, el que representa 444 euros mensuals, i al treballador li queda un sou de poc més de 1.100 euros i amb el paraigua d’un conveni. Si es resta la diferència de cotització i es multiplica per les mensualitats i el nombre de treballadors surt la xifra de 4.515.360 euros anuals que les empreses deixen de pagar. En concret són 2.257,68 euros anuals per treballador.
D’altra banda, el mateix informe contrastava el que ja deia una nòmina publicada per EL 9 NOU en l’edició del divendres 7 d’abril i és que del seu salari de treballador autònom s’ha de descomptar les eines per treballar (ganivets, guants protectors…). Per arribar a un sou superior als 1.000 euros aquests treballadors acaben fent més de 12 hores diàries.
En el mateix informe, el sindicat afegia que, tot i el que es diu des de les cooperatives que els lloguen, “no tenen vacances, ni pagues extres, ni prestació a l’atur, ni indemnització podent-los acomiadar sense previ avís i molt sovint no tenen cobertura per accidents de treball”. A més, pel fet de no estar al règim general i pagar el mínim d’autònoms, la prestació per jubilació és inferior.
Els sindicats sempre havien denunciat que, dins l’empresa, els treballadors fixos i no fixos treballen en les mateixes tasques i reben ordres de diferents comandaments.