Les pedregades que han afectat irregularment una part d’Osona han matisat el balanç d’una collita de cereals que es podria considerar “normal, i fins a cert punt bona”, en una primera valoració feta des del Departament d’Acció Rural (DAR) a partir de dades de les explotacions agràries. Un mes després d’haver donat per acabada la sega, es constata que aquestes inclemències meteorològiques han afectat només una part dels conreus, perquè han estat molt localitzades, “però de manera important per a aquells que les han patit”, explica Joan Arola, delegat del DAR a Osona.
Alguns dies de baixes temperatures a l’abril que van afectar la floració, els cops de calor al maig quan el gra s’omplia i les pedregades que han caigut als mesos de juny i juliol –amb el cereal madur– s’han succeït en una primavera irregular. Tot i això, els rendiments de l’ordi a la plana de Vic han estat “bons”, d’entre 5.000 i 6.000 quilos per hectàrea, mentre que al Lluçanès –on és habitual que siguin menors– se situen entre 3.500 i 4.000. El pes específic del gra ha estat d’uns 62-64.
El blat ha tingut també rendiments òptims, d’entre 6.000 i 8.000 quilos per hectàrea, amb un pes específic d’entre 70 i 72, una mica per sota de l’ideal. Pel que fa als preus, l’ordi i el blat s’han pagat entre 130 i 140 euros per tona, inferiors als 180 euros que es van pagar l’any 2008. “D’això se’n podria fer una lectura positiva, perquè també és bo que baixin els preus de les matèries primeres”, diu el delegat del DAR.
Les pedregades més recents –sobretot la del 8 d’agost, quan la sega del cereal ja estava feta– han tingut també una incidència en el blat de moro farratger, que està en creixement en els camps. “L’afectació ha estat més gran allà on encara era petit, que s’haurà de resembrar, mentre que el més gros encara pot rebrotar”, explica Joan Arola.
La collita de l’estiu de 2009 a estat especialment bona per a la colza, un conreu que cada vegada és més present a Osona, “perquè s’ha adaptat molt bé a la comarca i agronòmicament surt bé”. El característic color groc de la floració d’aquesta planta és cada cop més habitual en el paisatge agrícola d’Osona, on està substituint alguns camps de cereal. Enguany s’ha pagat a 240 euros per tona, amb uns rendiments elevats d’entre 3.500 i 4.000 quilos per hectàrea. Aquesta implantació de la colza coincideix amb el retrocés –“fins gairebé zero”, segons Joan Arola– de conreus relativament freqüents durant els últims anys, com el pèsol farratger o el girasol.
Un altre conreu que està en augment és el del mill, sobretot al Lluçanès. Els pagesos han començat a considerar-lo com una bona opció de conreu d’estiu: “Es torna a fer, va força bé per a l’aplicació de fems, i s’està pagant a bons preus”, diu Joan Arola. El mill és conegut com un excel·lent pinso per a espècies domèstiques d’ocells. / JORDI VILARRODÀ
{{ comment.text }}