Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Les quatre caixes fusionades al final tindran la seu a Barcelona

Les quatre caixes fusionades -Manlleu, Sabadell, Terrassa i Girona- al final tindran la seu a Barcelona, segons informa avui ‘La Vanguardia’. Aquesta seria la seu legal, tot i que l’operativa continuaria repartida entre les quatre actuals seus de Manlleu, Sabadell, Terrassa i Girona.

  • El 9 Nou
  • 10/12/2009 | 10:13
  • 0

Segons la mateixa informació, els consells de les caixes de Terrassa, Girona i Manlleu han de votar avui altra vegada el pla d’integració. Ahir ho va fer la de Sabadell. Aquesta segona aprovació ha vingut donada per les modificacions en el pla d’integració forçades per Caixa Girona. El nou pla també s’haurà de tornar a supervisar pel Banc d’Espanya.

En els consells d’avui també s’hi ha d’aprovar el nom de la nova entitat.

Les caixes de Sabadell, Terrassa, Manlleu i Girona han oficialitzat la seva fusió en un acte conjunt que s’ha celebrat aquest dimecres a l’Auditori de Caixa Sabadell, una taula de debat que sota el títol “Les fusions de caixes catalanes en l’actual context econòmic-financer” ha reunit representants dels mons financer, econòmic i social del país per analitzar els processos en què es troben la majoria de les caixes catalanes.

La trobada ha servit per posar de manifest la bona relació de les quatre entitats en procés de fusió i també establir les línies de futur que esperen al sector econòmic i financer catalans.

La jornada, que ha arrencat quan passaven pocs minuts de 2/4 de 7 de la tarda, ha reunit Emilio Ontiveiros, president d’Analistes Financers Internacionals; Guillem López-Casesnovas, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra i conseller del Banc d’Espanya; Josep Ramoneda, director general del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, i Salvador Cardús, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tots ells, representants del món financer, econòmic i social, han analitzat des de diferents punts de vista l’actual situació de fusió de caixes no només en l’àmbit català sino també a tot l’Estat, coincidint a valorar-ho com una oportunitat de futur aprofitant l’actual context de crisi.

En aquesta línia s’ha pronunciat Ontiveiros, que ha considerat que les caixes han d’acostumar-se a moviments com l’actual i ja que no podria ser l’únic en un futur proper: “Fins ara hi havia deu caixes a Catalunya, però calia reajustar-ne el cens. Al final no té per què haver-hi tantes caixes com comunitats autònomes a Espanya”, ha assenyalat, obrint la porta a una possible fusió més enllà de les fornteres autonòmiques. El mateix podria passar amb els bancs, segons el seu parer, aquest cop a escala internacional: “Podria ser que bancs mitjans espanyols sortissin a la recerca d’altres bancs arreu de l’eurozona”, ha afegit.

Per la seva banda, Cardús ha destacat que el fet diferencial de les caixes catalanes ha estat la seva vocació per estrènyer la relació amb els municipis originals on es troben. “Això és el que ha fet que Caixa Sabadell o Caixa Terrassa siguin les que són”, ha assenyalat, atribuint la seva vinculació amb la vida cultural i la vocació social que les ha caracteritzat, i al fet que han estat les encarregades de dinamitzar l’activitat econòmica i empresarial a partir de préstecs. “Les quatre caixes aquí presents han estat agents econòmics en els seus territoris, han estimulat les empreses i han tingut un paper dinamitzador també a nivell social i cultural”, ha assenyalat Cardús.

Guillem López-Casesnovas s’ha referit a la tramitació del Fondo de Reestructuración Ordenada de la Banca (FROB). Casesnovas ha dit que confia que la situació es desbloquegi aviat i que les notícies que ha rebut al respecte són positives. Tot i això ha recordat que seria “injust” que a l’haver començat més tard el “sanejament” comportés problemes amb Brussel·les perquè s’estaria produint una competència deslleial cap a altres països que “s’han nodrit gràcies al diner del contribuent”.

En aquest sentit ha indicat que el Banc d’Espanya compta amb un ‘Pla B’ en cas que la resposta de Brussel·les fos negativa. Tot i això ha afirmat que desconeix aquest pla.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.