Jacint Codina es jubila. Després de tota una vida lligada a l’obrador de l’històric Forn de Sant Miquel, l’exalcalde de Vic i mestre artesà pastisser, de 70 anys, plega. Ho fa, però, amb la satisfacció d’haver pogut assegurar la continuïtat d’aquest establiment centenari. L’ha traspassat a Pavicsa, que mantindrà tota l’essència d’aquesta emblemàtica pastisseria de la plaça Major.
El canvi d’etapa es va començar a visualitzar el cap de setmana. Diumenge, quan van abaixar la persiana, es va tancar una etapa de 70 anys i dues generacions de la família Codina al capdavant d’aquesta pastisseria. Quan torni a obrir, el proper 6 de juny, l’establiment ja estarà regit per la Panificadora de Vic, SA, Pavicsa, actualment PaVic. Un relleu amb un propòsit molt i molt clar: “Que no es perdi l’essència del Forn Sant Miquel”, remarca Josep Novellas, gerent i president del Consell d’Administració de la societat. I això es notarà tant en el continent com en el contingut.
De fora la botiga es mantindrà intacta, rètol inclòs. Aquesta imatge, avui una de les insígnies del petit comerç tradicional de la ciutat, data dels anys cinquanta. Rafael Codina, pare de Jacint Codina, va encarregar una reforma global de la botiga a l’arquitecte Josep M. Bassols. També es preserva l’històric logotip del forn, amb les inicials RC (Rafael Codina), disseny del pintor Joan Vilà i Moncau –al fons hi figuren les quatre barres de la senyera, tota una gosadia en aquells anys–. L’interior de la botiga sí que es renovarà substancialment, per modernitzar-la. Això sí, es conservarà, dins l’obrador, l’actual forn de llenya, renovat fa tot just tres anys. De fet, PaVic també manté el personal actual, inclòs el forner, que en els últims anys ha estat la mà dreta de Jacint Codina.
I és que, més enllà d’aspectes estètics, els clients també hi reconeixeran, a partir d’ara, els productes marca de la casa de l’etapa Codina. Les encasades, els tortells de crema cuita o la rebosteria, sense oblidar el característic pa de pessic –“segurament l’últim lloc on encara es fa amb la fórmula autèntica”, deixa anar Jacint Codina–, es continuaran fent “amb els processos artesanals de sempre”, insisteix Josep Novellas, tot i que l’establiment també incorporarà alguns dels productes propis de PaVic.
“Que es pugui mantenir un establiment centenari, i a la plaça Major, és un gran què en els temps que corren; anem una mica al revés del món”, admetia aquest dijous, satisfet, Jacint Codina, que es continua recuperant d’una doble intervenció quirúrgica. “Un establiment així no es podia deixar perdre”, corroborava Josep Novellas, conscient que en el tancament de l’operació hi ha tingut un pes determinant “el factor sentimental”.
Actualment, PaVic, societat nascuda l’any 1956, disposa d’una vintena d’establiments de la marca, 15 dels quals a Vic. Alguns d’ells han viscut, els últims anys, un procés de modernització que els ha donat presència i competitivitat. Ara ja tenen el seu autèntic buc insígnia.
Una imatge de sant Miquel, que es conservarà, donava pas a l’obrador. La imatge podria testimoniar, durant més de 30 anys, que aquest no va ser un obrador qualsevol. La projecció política de Jacint Codina, alcalde entre el 1995 i el 2007, a més de diputat provincial i president del Consell Comarcal, va convertir aquest espai en una mena de segona alcaldia, just a l’altra banda de la plaça Major. Per aquí hi van passar polítics i ciutadans de totes les condicions. De ben segur que, a tocar de l’històric forn de llenya, s’hi van coure algunes de les grans decisions de política municipal. Però una cosa sempre va tenir clara, que la política no el faria renunciar del seu ofici. Potser perquè la filosofia era la mateixa: “Sempre hem entès el negoci com un servei al client”, havia expressat Codina, que des que va deixar l’Ajuntament, l’any 2007, es va autoimposar silenci en la vida política.
El 25 d’octubre de 1913, en ple Mercat de Tots Sants, obria als baixos del flamant edifici modernista de Can Costa, a l’actual número 13 de la plaça Major –llavors plaça de la Constitució–, la Dulceria Forn Sant Miquel. Casualment, aquell mateix dia també s’inaugurava, a la porta del costat, la Rellotgeria i Joieria Prat, avui també centenaris.
El forn el va muntar un tal M. Barnich, en un temps que només hi havia dues pastisseries més en tota la ciutat: Can Masgrau, a l’antiga plaça de les Garces, i Can Ylla-Català, inicialment al carrer dels Argenters. A finals de la dècada dels anys vint, per motius que es desconeixen, els Barnich van deixar la dulceria a mans d’Emili Altimiras, un comerciant de Ripoll a qui havia tocat la grossa. Altimiras la va regentar una quinzena d’anys més. El 1943, el matrimoni Altimiras, que no tenia descendència, va traspassar la pastisseria a un jove matrimoni: Rafael Codina i Ramona Pujols. Ella, que ara té 97 anys, era filla del Forn del Carme, un establiment que continua obert (casualment avui també a mans de Pavicsa). Durant un temps el matrimoni va compaginar els dos locals, però ben aviat van decidir deixar el forn de la rambla del Carme i centrar els esforços al de la Plaça.
Es dóna la circumstància que el mateix any que el matrimoni Codina-Pujols va agafar el negoci va tenir el seu primer fill, en Jacint, a qui de ben petit ja li va tocar d’aprendre l’ofici. Aquell obrador es convertiria, al capdavall, en l’escenari de tota la seva vida professional.
Gairebé 71 anys i dues generacions després, la nissaga Codina deixa la pastisseria, fidel a un tarannà. “Els pastissers, pastissers es van acabant”, reflexionava sovint Jacint Codina, conscient de l’evolució que ha viscut aquest sector. Ell, però, va optar per aferrar-se a les arrels de l’ofici. “Nosaltres som artesans. Oferim pastisseria del dia; i això marca la nostra manera de fer”.
{{ comment.text }}