Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“Més de 350 famílies ens enfrontem a un Nadal sense salari ni atur”

Juan Gil i Raúl Sánchez, de Coca-Cola en Lucha, van ser a Vic per explicar detalls de la seva lluita. Els va acompnayar Joan Coscubiela, diputat d’ICV-EUiA, al Congrés.

  • El 9 Nou
  • 24/12/2014 | 13:10
  • 0

Juan Gil i Raúl Sánchez van explicar a Vic la seva lluita per evitar acomiadaments a Coca-Cola. Amb més de 900 milions d’euros de benefici, Coca-Cola volia acomiadar 1.190 treballadors i tancar quatre plantes de producció. Què va passar llavors?

Després d’haver signat el conveni col·lectiu un dia al matí per dos anys, ens vam trobar amb la sorpresa, aquella mateixa tarda, que l’empresa feia un ERO, en el qual està afectada la totalitat de la planta de Fuenlabrada, la planta més gran de fabricació de tot l’Estat i la segona d’Europa. Es va arribar a un període de negociació, període de consultes, però no hi va haver una negociació com a tal, el que hi va haver són imposicions per la seva part, que òbviament no podíem acceptar. Ofertes insuperables, en deien. Però tot fora del que està estipulat al nostre conveni. Sempre per sota, al·legant que s’ajustava a la reforma laboral. Es va tancar el període de consultes sense acord i a partir de llavors l’empresa va decidir unilateralment executar l’ERO tal com l’havia plantejat. Evidentment vam dir que no.

I què van fer?

Vam assistir a actes, al Bernabéu, al Calderón, a l’estadi de Vallecas, a la final de l’Open de Madrid, als Goya… Vam intentar mobilitzar la gent i sobretot remoure consciències. Una gran fàbrica com Coca-Cola, que es titlla de ser la fàbrica de la felicitat, no ens podia fer això. Sempre ens havien dit que el major valor de l’empresa no eren les màquines, ni el capital que tenia, era el capital humà, les persones. No ho podíem entendre.

Però els van enviar a l’atur.

L’1 d’abril ens va arribar una carta. T’havies d’apuntar per legalitzar l’ERO, però després ells podien fer amb tu el que els donés la gana, enviar-te on volguessin o indemnitzar-te i enviar-te al carrer. Entraves a una borsa d’ocupació, si reunies el perfil que ells consideraven et destinaven a un lloc o a un altre, sempre de manera discrecional. Tots els drets que podíem haver adquirit com, en el meu cas, després de 23 anys a l’empresa, quedaven anul·lats, no servien de res. Nosaltres vam dir que no. I 300 companys més. I a partir de llavors va començar la batalla legal. El dia 13 de juny va sortir la sentència de l’Audiència Nacional on tres magistrats dicten una sentència exemplar i pionera en la qual anul·len l’ERO, condemnen l’empresa a pagar el salari des del moment de la baixa, i a tornar-nos el lloc de treball en les condicions que teníem anteriorment. L’empresa va recórrer al Suprem.

Què suposava tot aquest procés pels treballadors a títol personal?

La pèrdua del teu lloc de treball. Ens plantejaven deixar-ho tot, marxar, però tens la teva hipoteca, què fas? Ho deixes? Vens el pis ara, amb la situació que ens trobem? I els fills? No és tan fàcil com ho plantejaven. Desplaçar-te 500 quilòmetres és important. I l’arrelament que té una persona al seu entorn, també. I tampoc et garantien res, era una solució temporal i sense un projecte de futur, per tant era una loteria.

Com uns treballadors aconsegueixen fer aquesta pressió?

Estem parlant d’un monstre. Un monstre mediàtic, del màrqueting, la més important en publicitat. Hem fet la batalla a les xarxes socials. És l’únic lloc que encara no poden controlar. I al carrer. Hem estat 60 dies de vaga, portem 330 dies de lluita, més de 200 mobilitzacions, és la nostra manera de lluitar, no en tenim una altra.

La lluita també s’ha completat amb la solidaritat. Quina ha estat la resposta?

Demanem el boicot a la marca i a tots els seus productes com a mesura de pressió perquè l’empresa s’assegui a negociar. Però a negociar, no a imposar. 350 famílies ens enfrontem a un Nadal sense salari i sense atur. Seguim demanant el boicot. A Madrid el consum ha baixat un 17%. Això és un gran assoliment. L’única cosa que exigim és dignitat, i la demanem parlant.

Quines són les seves peticions?

Al febrer buscàvem una negociació real, un acostament, un pla industrial per a Fuenlabrada i per a la resta de plantes. Ara ja no volem negociar. Volem recuperar el nostre lloc de treball, i la justícia ens ha donat la raó.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.