Niño Becerra, un dels economistes que des de fa més temps anunciava el desastre a què s’abocava l’economia espanyola, va vaticinar al ‘7 Dies’ que el 2012 “serà un any encara pitjor que l’actual”, que 2013 i 2014 seran anys d’estancament i que no es tornarà a créixer “lentament” fins a partir de 2015. Un creixement, a més, que serà lent i sostingut durant cinc anys i que “en cap cas ens permetrà tornar allà on érem en el moment de començar la crisi”.
Segons Niño Becerra, el que veritablement ha condemnat l’economia espanyola és el deute privat, que formen particulars, empreses i banca. “Si el 1996 representava el 67% del PIB, el 2006 era d’un 230%, que ja era insostenible; però és que ara es calcula que deu estar al voltant del 320% del PIB”.
Per a l’economista, “és materialment impossible afrontar el pagament d’aquest deute”. En el cas espanyol se situa en els 600.000 milions d’euros.
L’escenari actual fa preveure, segons ell, que la crisi no ha tocat fons però que està a punt de fer-ho, “perquè no podrem arribar a estar pitjor. Pronostico que entre gener i febrer, des d’Europa s’hauran de prendre mesures concretes per sortir del col·lapse i el bloqueig a què haurà conduït la crisi”.
També pronostica que, malgrat tot, la taxa d’atur continuarà creixent i que pot arribar al 25% de la població activa a finals de 2012, en el que serà el pitjor moment de la crisi.
A Catalunya, a més de la crisi global, s’hi afegeix segons Niño Becerra el dèficit generat per les balances fiscals, que cada any suposen “entre 16.000 i 18.000 milions que surten de Catalunya i ja no hi tornen”. Citant les memòries de Jordi Pujol, Niño Becerra explicava al ‘7 Dies’ que el govern Suárez va oferir a Tarradellas un model econòmic similar al basc, el del concert, “però la Generalitat no es va atrevir a agafar-lo per por”.
L’argument, va assegurar Niño Becerra, era que el model del concert econòmic era assumir un risc que podia anar molt bé si funcionava, però molt malament si no ho feia, “i es va considerar millor tenir la garantia de l’economia espanyola com a suport”.
Segons ell, l’economia espanyola tindrà una recuperació molt lenta perquè a tot plegat s’hi suma que, històricament, les empreses espanyoles “han estat molt poc autosuficients i sempre han recorregut el crèdit”, cosa que en les circumstàncies actuals és un gran problema.
A més, el 35% del PIB s’ha basat en quatre grans sectors que ara són especialment sensibles a la crisi: construcció, automoció, hostaleria i turisme. “Les úniques empreses que ara mateix poden inspirar confiança per al crèdit són les que tenen patents, que sempre tindran valor, i capacitat de generar caixa. Ni tan sols el patrimoni immobiliari ja no és un valor”, va sentenciar Niño Becerra al ‘/ Dies’.
En l’aspecte més domèstic de l’economia, i parlant de la viabilitat del sistema financer espanyol, Niño Becerra veu a venir el risc que hi acabi havent una intervenció sobre els fons dipositats, “però no perquè hagin de perillar la integritat dels estalvis; sí, però, per limitar quina part d’aquests estalvis es podran fer servir en cada moment”.
{{ comment.text }}