EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Oficialitzen la creació del Consell Econòmic i Social de la Comarca d’Osona per fer front a la crisi

El Consell Econòmic i Social de la Comarca d’Osona (CESCO) s’ha constituït oficialment aquest dijous. Des dels sindicats s’ha defensat el CESCO com un espai de concertació per coordinar polítiques comarcals i per planificar consensuadament.

El 9 Nou
07/11/2009

Després de dos mandats amb la idea de crear aquest òrgan de concertació, ara, el CESCO veu la llum per la “necessitat imperiosa” que fixa la crisi econòmica, amb forta incidència a Osona.

El vicepresident del Consell Comarcal, Jaume Puig (CiU), ha assegurat que l’ens ha de buscar una concertació social en un període on “no para” d’augmentar l’atur. Puig ha assegurat que cal la “unanimitat” de tots els agents per garantir que la comarca tingui una viabilitat econòmica i social.

L’acte l’han presidit Josep Maria Rañé, del Consell de Treball Econòmic i Social, i Teo Romero, de la Diputació de Barcelona.

El plenari del nou CESCO està format per 34 membres. Hi ha representació de tots els grups polítics amb representació al Consell Comarcal, representants dels diferents Pactes Territorials d’Ocupació de les diferents zones de la comarca, organitzacions empresarials, sindicats i les organitzacions socials.

Després de l’acte de constitució, el president del Consell Comarcal, Miquel Arisa, ha assenyalat que en breu començaran les primeres reunions de treball del CESCO.

Jaume Puig ha destacat en la seva intervenció que el CESCO ha de ser una eina “útil” que ha d’intentar generar consens en aspectes tan diversos com les noves infraestructures o el sòl industrial. També ha d’incentivar sectors econòmics que estan aguantant la crisi econòmica o ha d’intentar “ordenar” l’oferta de formació.

El vicepresident de l’àrea econòmica ha dit que el CESCO no vol “suplir ni incomodar ningú” i ha agraït als exresponsables de promoció econòmica, Lluís Bassas (CiU) i Filó Tió (ERC), el fet que impulsessin els primers passos d’aquesta taula de concertació.

Els sindicats també han intervingut durant l’acte per felicitar-se perquè una de les seves exigències ha arribat a bon port. Tant des d’UGT com des de CCOO, el seus responsables han defensat el CESO com l'”espai de concertació necessari” a escala comarcal per coordinar polítiques en aspectes com la formació professional i com un espai per “planificar consensuadament”.

El 16 de febrer de 2009, el Consell Comarcal d’Osona va aprovar una moció en favor de combatre els efectes de la crisi econòmica. El 24 de març es constituïen les taules de crisi, embrió de l’actual CESCO. El 25 de juny, el mateix Consell Comarcal d’Osona aprovava la creació del CESCO i el seu reglament de funcionament.

Josep Maria Rañé, president del Consell de Treball Econòmic i Social i exconseller, ha assegurat en la seva intervenció que la crisi ha demostrat l’esgotament d’un determinat model econòmic i que ara cal donar un tomb a la situació. Rañé ha dit que després de l’aturada de determinats sectors, Osona té un “capital” que cal “explorar” relacionat amb el sector agroalimentari. El responsable del consell català ha deixat clar que el futur no passa per competir amb països com Turquia, Marroc o Romania, que ara ofereixen “el que aquí oferíem als anys 80”, sinó a trobar un model de producció de més valor afegit.

Rañé, però, reconeix que hi ha un punt intermedi que cal buscar entre la mà d’obra barata i la mà d’obra d’alta qualificació que no es pot aconseguir a nivell global.

El diputat de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, Teodoro Romero, ha dit que el CESCO no ha de ser només un espai de “debat i reflexió” sobre el futur econòmic i social de la comarca d’Osona sinó que també ha de ser l’espai on s’ha de “propiciar l’acció” pel desenvolupament d’aquestes actuacions.

El mes de setembre hi havia a la comarca 12.022 persones en situació d’atur, segons dades de l’Observatori del Mercat Laboral d’Osona. La taxa d’atur de la comarca d’Osona (15,26%) era una mica superior a la de Catalunya (13,55%). El sector amb més nombre d’aturats era el de serveis (5.282) i el seguia el sector Indústria (4.076).

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't