Tot i que des del Departament d’Agricultura de la Generalitat ja s’està treballant en les dades d’explotacions i quota lletera de l’any 2012, les dades que hi ha fins l’any 2011 mantenen la tendència de desaparició d’explotacions de vaques de llet dels darrers anys. La tendència és general tant a Osona com a tot Catalunya. A Osona, la comarca encara ara amb més granges de vaques de llet, l’any 2000 hi havia 366 explotacions mentre que el 2011 el nombre era de 164 granges. El nombre més alt, 56, són granges amb quota d’entre 250 i 500 tones; 41 tenen entre 500 i 1.000 tones; 35, més de 1.000, i 32, menys de 250. L’any 2000, el nombre de granges amb menys de 250 tones de quota era de 238, la major part. Pel que fa a la quota total que li correspon, la d’Osona és de 116.505 tones, més que el 2000 però menys que entre els anys 2002 i 2008. Els últims anys es manté estable a l’espera que el sistema de quotes desaparegui l’any 2014.
El nou decret del Ministeri d’Agricultura que obliga els ramaders a signar un contracte de forma obligatòria per vendre la llet crua no aporta més optimisme a la situació, ja que tal com explica el manlleuenc i president de la Fefric (Federació de Frisona de Catalunya), Agustí Prat, “la clau està en el preu. Ara sabem que hem de fer un contracte però caldrà veure, tot i que hi ha uns índexs, a quin preu es tanca”. I és que aquest és el problema: des que van augmentar els costos de les matèries primeres com el cereal l’any 2007, els costos de producció “superen el preu de venda de la llet”.
Segons les darreres dades de l’Observatori de la Llet a Catalunya, entre juliol i agost el preu percebut pel ramader ha baixat un 0,83% i respecte a l’agost de l’any passat la disminució és del 3,91%. En general, i segons explica el sindicat Unió de Pagesos, que és contrari a aquest acord, “el ramader està percebent per litre de llet entre 0,25 i 0,31 euros mentre que el preu mínim per cobrir els costos es mou entre 0,36 i 0,42 euros per litre. En concret, diu Prat, “se’ns paga la llet com fa 26 anys, que la pagaven a 52 pessetes”.
Els ramaders creuen que el contracte que ha negociat el Ministeri no garanteix un premi mínim just pel ramader. Com que a l’Estat no hi ha una referència de preus s’estableix una indexació basada en els preus de França més el cost del transport. Però com diu Prat, les situacions a cada país són diferents. “A França hi ha excedent de llet, mentre que Espanya n’és deficitària en un 30%”. Es produeixen 6 milions de tones de llet a l’any mentre que se’n consumeixen 9 milions. Però aquest fet no acaba afectant mai al preu “perquè les empreses envasadores i distribuïdores acaben decidint el preu sense tenir en compte els costos”.
El Ripollès ha passat de 75 a 19
El Ripollès és de les comarques amb menys explotacions de llet de Catalunya. L’any 2000 tenia 75 explotacions i la majoria tenien menys de 250 tones de quota. L’any 2011 el va tancar amb 19 explotacions, de les quals només 2 tenien entre 500 i 1.000 tones de quota, 5 estaven entre 250 i 500 tones i la majoria, 12, tenien menys de 250 tones. La quota total al Ripollès ha baixat de 8.577 tones l’any 2000 a les 4.522 de l’any 2011.
{{ comment.text }}