Es tracta de millorar la fertilització agrària amb un producte que sobra a Osona: el purí. De plans semblants ja se’n fan a les comarques gironines amb bons resultats i s’anirà aplicant a totes les comarques catalanes.
En el cas d’Osona el pla s’aplicarà a 26 parcel·les amb cereal d’hivern i 14 amb farratge. S’hi estudiarà la dinàmica del nitrogen mineral al sòl en diferents pràctiques de fertilització i maneig dels cultius. Actualment ja hi ha un camp d’assaig a Torelló, dirigit per la UVic i el DAR, on s’aplica doble cultiu farratger i es fertilitza amb purins de porc, des de fa dos anys. En dos anys més es podrà veure quin és el millor tractament.
El pla de fertilització és una mesura més per a la reutilització dels purins sobrers que hi ha a Osona i pretén canviar el “concepte de dejecció com a residu per convertir-la en recurs”, segons la directora general d’Agricultura i Ramaderia, Rosa Cubel.
Des de Gesfer, consorci de gestió de la fertilització agrària, es treballa també en altres vies per abolir l’excedent de purí que té Osona segons el president de l’entitat, Salvador Puig. El consorci treballa en l’avaluació de les tecnologies disponibles per a la reducció del nitrat, la sortida que pot tenir el compostatge un cop tractat, “i en aquest sentit s’ha fet un estudi per fer viable una planta de compostatge”, i la implantació d’un conductímetre que permet saber quins nutrients hi ha dins una cisterna de purí.
Amb la intenció que els agricultors de tot Catalunya utilitzin cada vegada més adob natural, des de Gesfer s’han planificat accions per portar purí d’Osona a altres comarques que els falta. En aquest sentit, a més de fer basses fixes on es pot recollir el purí, s’han presentat aquesta setmana unes basses flexibles que faciliten el transport –fins a 100 quilòmetres del lloc d’origen– i redueixen les males olors.
Aquesta prova pilot s’ha fet des de Gesfer conjuntament amb el Consell Comarcal d’Osona i l’Associació de Ramaders Usuaris de les plantes de tractament d’Osona, els fabricants de les basses i agricultors que les faran servir, segons va explicar Salvador Puig.
{{ comment.text }}