EdiciĂł Osona i RipollĂšs

Tria la teva ediciĂł predeterminada

EdiciĂł VallĂšs Oriental

Petits emprenedors futurs

Quatre escoles i un institut d’Osona formen els alumnes com a futurs empresaris. Creen cooperatives i faran i vendran els seus productes al mercat.

  • El 9 Nou
  • 03/01/2011 | 14:00
  • 0

Inculcar l’esperit emprenedor i la cultura de l’esforç. Aquesta Ă©s la finalitat d’un projecte que han començat les escoles rurals de Lluçà, Perafita i Alpens, a PrimĂ ria, i al SES de Gurb, de SecundĂ ria.

Seguint el model del projecte asturiĂ  “ValnalĂłn, ciudad tecnolĂČgica”, els alumnes de cada un dels centres creen i gestionen una cooperativa on fabriquen productes que posteriorment vendran en un mercat o fira.

El programa “Emprendre a la meva escola” l’ha desenvolupat la FundaciĂł del MĂłn Rural (FMR) i s’ha iniciat aquest curs en 16 escoles de tot el paĂ­s. Aquesta instituciĂł considera que Ă©s important impulsar l’emprenedoria fora dels grans nuclis on costa mĂ©s que s’hi estableixi activitat econĂČmica.

La creaciĂł a l’aula d’aquesta cooperativa vol despertar l’esperit emprenedor perĂČ, especialment, “en la cultura de l’esforç, del treball ben fet i de la seriositat”, expliquen Pep Batalla i Judit Colomer, professors del SES de Gurb.

TambĂ© es vol que els alumnes treballin en “equip” i descobreixin “habilitats potencials que tenen”, segons Blanca Mata, professora de l’escola GafarrĂł de Lluçà, i que “algunes de les quals desconeixen ells mateixos”.

Aquest primer trimestre del curs, i segons la planificaciĂł de cada centre, s’han estudiat els models d’empresa, les habilitats de cadascĂș i s’ha començat el debat sobre quina activitat desenvoluparan.

Aquesta es concretarĂ  desprĂ©s de Nadal. En el cas de Gurb serĂ  una cooperativa “implicada amb alguna problemĂ tica social”, perĂČ encara no s’ha acabat de definir l’activitat. En el cas de Lluçà es produirĂ  cistelleria, sabĂł i espelmes. Els 12 alumnes que hi participen ja s’han començat a formar.

MĂ©s enllĂ  de la producciĂł i la seva comercialitzaciĂł el projecte vol fer descobrir tot l’entramat que comporta engegar un negoci, ja sigui “pla de negoci, negociar amb els bancs, permisos necessaris, etc.”, expliquen Batalla i Colomer. Blanca Mata explica que un dels passos mĂ©s interessants fins ara ha estat el treball en equip per fer els estatuts de la cooperativa “negociant i posant-se d’acord”, definint la inversiĂł o creant “les fitxes de cada un dels socis”.

Ara toca negociar amb proveĂŻdors, definir un producte amb opcions de mercat, etc. Abans d’acabar el curs tocarĂ  comercialitzar el producte i fer balanç econĂČmic de l’exercici. A Gurb decidiran la comercialitzaciĂł un cop hagin definit l’activitat.

En el cas del LluçanĂšs els productes de les tres cooperatives que s’emprenen a Lluçà, Perafita i Alpens es volen vendre al mercat de Vic. Llavors tocarĂ  fer balanç econĂČmic d’aquest microprojecte empresarial. A Gurb, per exemple, ja han acordat que si hi ha beneficis una part anirĂ  “al mateix centre” i la resta es destinarĂ  a una organitzaciĂł social.

NaixerĂ  de les aules de Gurb un futur Josep Terradellas?

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notĂ­cies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes grĂ cies.