SAV ja va quedar finalista d’aquest premi el passat mes de juny i ara, amb el guardó sota el braç, competirà amb 11 països més –Austràlia, Brasil, Canadà, Xina, França, Alemanya, Itàlia, Japó, Mèxic, el Regne Unit i Estats Units– per endur-se el premi internacional. SAV ha guanyat ara 20.000 euros en productes i serveis informàtics de Dell i opta, amb el premi internacional, a 15.000 euros més també en productes.
Però més que la part en metàl·lic, el que reconeix el premi són tres aspectes bàsics del projecte de l’empresa: la implementació en diferents etapes i durant cinc anys per poder assumir la inversió, del pla, com aquesta innovació els ha permès obrir mercat en nous sectors i la manera com ha mantingut l’esperit d’empresa familiar. I és que, com expliquen Eduard Tarrats i Agnès Vilaró, director tècnic i adjunt a la gerència de l’empresa, “vam veure que, amb la competència, havíem de créixer sense crear una gran estructura”.
Així, van treballar amb un programa informàtic estàndard, i van començar a lligar tots els processos de l’empresa. De la comptabilitat a la producció en diferents etapes “perquè tota la inversió de cop era inassumible i al mateix temps havíem de formar la gent”.
Des de finals dels anys 90 l’empresa ha anat invertint en maquinària i espai. La tecnologia els ha servit per poder oferir a clients de tota mena sèries curtes o fins i tot úniques de peces metàl·liques i un termini de lliurament curt sense que això suposés un cost molt alt. Aquest fet els ha diferenciat de la competència i treballen així per tots els sectors, inclosos arquitectes o escultors.
L’autoria d’una de les façanes de l’edifici del Fòrum de Barcelona –una peça única de 700 xapes diferents– és seva. La realitat del mercat, però, els porta ara a fabricar per a la sanitat: màquines per desinfectar les mans a causa de la grip A.
Serralleria i Alumini Vilaró, SL és una empresa fundada l’any 1973 per Manel Vilaró, gerent de l’empresa, que va començar com a serralleria. Amb el temps, però, s’han obert a altres sectors. La segona generació de la família, la seva filla Agnès Vilaró, que és l’adjunta a gerència, i el seu gendre Eduard Tarrats, enginyer industrial i cap tècnic de l’empresa, són qui han impulsat la vessant més industrial de l’empresa.
De la petita nau al polígon La Quintana, han arribat als 3.000 metres quadrats d’instal·lacions, incloses unes modernes oficines que han fet amb material treballat a la mateixa empresa. Diuen que són com “un tripartit” que funciona i per això es van llançar fa cinc anys a intentar créixer en facturació sense fer més gran l’estructura. I ho han aconseguit: amb 19 treballadors la seva facturació ha crescut un 70% en cinc anys. El 2008 va ser de 2,3 milions d’euros, tot i la crisi que ja arribava.
Les noves tecnologies han servit a Vilaró per anar encaixant tots els processos fins a fer-ne una maquinària ben engreixada. La petició del client es pot seguir al minut i al final es pot veure si hi ha hagut diferències entre la petició o pressupost i la realitat.
Un ERP de Microsoft Global és el nucli de tot el procés i compten amb dos servidors, un dels quals fa còpies diàries de tots els moviments. A més la fibra òptica interna i el sistema guifi.net extern els permeten portar un control absolut de l’empresa encara que no hi siguin físicament.
Des de l’ordinador a casa es pot controlar i fins i tot fer funcionar la maquinària “ja que tenim un sistema de càmeres que es poden moure des de l’ordinador”. Però sobretot, el que permeten les noves tecnologies és “l’eficàcia, ja que al moment que el treballador arriba ja pot treballar, la màquina ja funciona”, segons Tarrats.
Tarrats i Vilaró reconeixen també que no ha estat fàcil implementar aquest sistema “perquè les empreses de tecnologia tampoc ens han donat les eines”, en referència a la instal·lació de la banda ampla, que ha arribat tard a Osona. “Ens consideren rurals”, afegeix Tarrats. Tot i que l’empresa, com totes, nota la crisi, amb tota aquesta inversió prèvia es veu amb cor de superar-la.
{{ comment.text }}