La crisi del 1993 va fer reaccionar moltes empreses. A Proquimia, fabricant d’especialitats químiques per a aplicacions en el camp de la higiene, també. I ja llavors van veure que calia anar a buscar el mercat internacional. L’empresa tenia una delegació a Xile des de l’any 1978, però estava en “somort”, tal com explica Josep M. Onyós de Plandolit, president de Proquimia, i a partir de l’any 1991 amb una filial a Cuba van impulsar l’expansió internacional. Ara, el negoci internacional representa el 40% del total. L’empresa acaba de celebrar els 40 anys amb bona salut i amb l’obertura fa uns mesos d’una joint venture al Brasil amb una empresa del país. Allà “hi veiem moltes possibilitats en els propers 10 anys perquè hi ha molt potencial i està creixent”, com diu Carles Onyós, director general de l’empresa.
L’empresa, amb accionariat cent per cent familiar i català, és líder a l’Estat i competeix amb dues multinacionals a més d’una trentena d’empreses locals. “Encara és un sector poc atomitzat”, explica Carles Onyós. “I això que de nòvies n’hem tingut gairebé cada any”, explica Josep M. Onyós referint-se als contactes o possibles ofertes d’altres multinacionals per quedar-se l’empresa. L’any 2008, intuint que hi hauria una baixada de vendes, l’empresa es va reestructurar internament “sense haver de fer fora cap treballador fix”, diu Onyós. El 2009 va baixar la facturació, però l’any 2010 “ja vam recuperar el 4% perdut el 2009 i el 2011 ja ho hem recuperat”. Reconeixen que l’empresa s’ha sostingut bé però que la crisi ha afectat perquè no s’han fet els creixements continus del 6% o 7% dels darrers anys.
Actualment, l’empresa ocupa uns 18.000 metres quadrats, i d’aquests encara hi hauria un espai de 3.000 metres quadrats destinat a aparcament que podria ser construït. Per ara, però, no preveuen ampliacions. “Les característiques pròpies d’aquest negoci ens porta a fabricar als llocs on venem i el negoci d’aquí no ha augmentat tant com per ampliar”, expliquen, i afegeixen que a tot arreu primer van començar exportant el producte però “quan tens una massa crítica mínima has de fabricar allà pels costos sobretot del transport. Ho fem a Xile, la República Dominicana, Costa Rica, Cuba, el Brasil…”, expliquen, i la fórmula que més bé els ha funcionat és la d’unir-se a un soci local, “creixem més de pressa perquè fer-ho de zero és molt complicat”. En el cas del Brasil el seu soci té 38 distribuïdors a tot el país i per tant “ja comencem implantats”.
L’empresa té també comprats 22.000 metres quadrats al polígon Les Casasses, adquisició que va fer quan el PAUM, aprovat abans que el POUM actual, els permetia una requalificació més alta i la promesa de no deixar la ciutat. Aquest acord va quedar anul·lat i ara l’empresa no preveu cap trasllat en els propers anys.
{{ comment.text }}