La industria càrnia trobaria a la Xina un ‘gran mercat’ especialment destinat a una classe mitja-alta ‘creixent’. El principal valor que la industria càrnia pot trobar en aquest mercat és que actualment els xinesos ‘només poden trobar dues o tres varietats de porc quan a Catalunya aquest nombre és ‘molt més gran’. La creixent classe mitjana, fruit de l’expansió econòmica del país, serà la que acabarà demanant aquesta diversitat de producte.
Minkang Zhou ha explicat aquest dimarts, en les Trobades Empresarials de Vic, que és inviable però una entrada al mercat xinés des de la distància. L’entrada al mercat interior d’aquest gegant asiàtic requereix, segons ha explicat Zhou, d’un pla d’expansió i d’una implantació que a curt termini pot generar ‘poc benefici’ però que en un procés de cinc o sis anys pot generar gran rendiment.
El professor xinès no s’ha estat de recordar que seria difícil pensar que els xinesos consumiran un dia carn de porc i embotit com el que mengem aquí. Es tracta d’exportar la ‘matèria prima’ que llavors s’hauria de tractar amb una ‘tècnica de cocció diferent’ d’acord amb les bases d’aquesta cultura. Zhou destaca el fet que actualment encara hi ha ‘pocs negocis’ destinats a una societat que cada vegada té ‘més poder adquisitiu’ i vol ‘més qualitat de vida’.
En la seva ponència, Zhou ha recordat que la Xina és pel mercat estranger on s’ofereix ‘més capital humà, més competitiu i més barat’ del planeta. Tot i la crisi, el país oriental està ‘aguantant’ perquè tot i que s’ha reduït l’exportació ha començat a desenvolupar el seu mercat interior. Aquest mercat interior havia consumit fins ara un producte ‘poc sofisticat’.
Actualment només un 10% poden accedir a aquests productes de més qualitat però amb l’alt nombre de població del país el nombre de públic potencial potser ‘molt alt’. L’analista xinés recorda que és difícil fer una previsió a llarg termini per la particularitat de la situació: ‘Un país amb un sistema polític autoritari però en un mercat lliure’.
Triposona, de Sant Julià de Vilatorta, és una empresa que ha començat a tenir contacte amb el mercat xinés. La seva activitat està centrada en la tripa natural per fer embotit. Joan Aymerich, el seu responsable, diu que tot i que han començat a treballar amb el mercat xinés com a proveïdors aquest percentatge ‘encara és molt mínim’ en el global de la seva activitat.
Aymerich veu en el xinès un mercat potencial perquè per raons religioses el porc és ‘bastant difícil’ de vendre en països de cultura islàmica. En el sector de l’alimentació s’ha de concebre el mercat xinès com a consumidor i no només com a punt de fabricació per la seva mà d’obra barata. El màxim responsable de Triposona diu que tenen esperances que amb la millora del nivell de vida ‘aquell que abans passava amb un plat d’arròs pugui saltar al fuet o al bistec’ assegura d’una manera gràfica.
Aymerich ha visitat diverses vegades la Xina, la darrera vegada amb una delegació de la Cambra de Comerç. El que més el sorprèn és el valor que donen a productes que en la cuina mediterrània no s’utilitzen. Els peus d’un pollaste, explica, que aquí van directament al contenidor allà són ‘més cars que el quilo de pit’.
La sessió d’aquest dimarts de les Trobades Empresarials de Vic analitza durant tot aquest dimarts l’entrada o consolidació de les industries osonenques en aquest sector. Les trobades que es fan a l’edifici El Sucre són organitzades per ImpeVic, Caixa Manlleu i la Cambra de Comerç.
{{ comment.text }}