La barreja al 50% de pèl de porc i de desbast de depuradora proporciona uns 1.000 kWh per cada tona de residu. Això vol dir que un escorxador que sacrifiqui cada dia 3.500 porcs pot aconseguir un estalvi econòmic de compra de combustible fòssil de fins a 138.000 euros cada any i el retorn de la inversió és d’entre un i tres anys, en funció de si es pot aprofitar la caldera que ja hi hagi a cada edifici o no. Aquesta és la conclusió principal de l’estudi que s’ha fet durant el 2014 i part del 2015 des d’Innovacc, el clúster carni porcí català.
Els resultats del projecte, que portava per títol “Alternatives de tractament i valorització de pèl i residus sòlids no valoritzables de porcí”, es van presentar a Vic el passat mes de març. L’equip redactor estava format pel centre tecnològic BETA, de la UVic, i l’empresa de Girona Bigas Alsina. SA, on s’han fet les proves del tractament.
El projecte va escollir el pèl de porc i el primer desbast de les depuradores com els residus que podrien ser millors energèticament parlant. Actualment, aquests residus són recollits per gestors autoritzats, fet que també representa un cost important pels escorxadors. Aquests dos materials s’han homogeneïtzat a través de dues fases d’hidròlisi i assecatge i després es va fer la combustió en una caldera industrial amb diferents opcions: només la farina de pèl, només la del desbast de depuradora, la barreja de totes dues al 50% i la mescla amb closca d’ametlla.
En la comprovació final es va veure que el calor calorífic d’aquests dos residus és molt més alt que el del pèl·let de fusta –d’entre 4.300 i 4.700 kcal/quilo davant 4.200 o 3.500 del paper i el cartró–. També es va detectar que el subproducte que en surt es pot utilitzar també en equips de biomassa i que la seva combustió no provoca problemes de contaminació de l’aire.
Per tot plegat, la conclusió és que és una bona solució i a més no hi ha constància que s’hagi fet un procés semblant a escala internacional i per tant seria primer i únic. El projecte el van presentar als responsables d’escorxadors Sergio Ponsá, de la UVic, i Frederic Bigas, de Bigas Alsina. Al projecte hi han participat 18 empreses o organismes, 6 d’ells d’Osona.
{{ comment.text }}