Una desena de persones s’han adherit a la reclamació feta per un osonenc afectat per una possible estafa financera. El despatx d’advocats Frade Gobeo & Marfà està recollint les peticions de diversos afectats d’Osona i el Vallès Oriental per un cas de presumpta estafa. Segons sembla, un agent financer va captar estalvi de diferents persones mitjançant un suggestiu producte financer que havia de servir per finançar les operacions d’un banc virtual. Oferia una rendibilitat fixa de l’1,04% mensual –impossible de veure en cap altre producte–. Segons explica Iñaki Frade, del despatx d’advocats, hi ha persones que van arribar a invertir fins a 100.000 euros. “El rendiment”, explica, “no va arribar als clients perquè suposadament es reinvertia”.
Queda encara per aclarir les circumstàncies de tot plegat. Tot i així, des del passat 7 de maig, l’agent financer va ser acomiadat del banc Mediolanum de forma “fulminant”. Ell hi treballava i segons explica el responsable de comunicació del banc, Manuel Pardo, “va reconèixer que va oferir aquest producte, que no és un producte del banc, pel seu compte i com que els agents del banc han de treballar en exclusiva segons les normes establertes, va ser acomiadat”. Aquest banc va enviar una carta a tots els seus clients comunicant aquest canvi i explicant-los que tornarien a tenir en un mes un nou consultor de banca personal. El primer afectat que ha demanat una reclamació, osonenc, ho va fer el passat 12 de maig i en aquests moments ja s’hi han adherit nou persones més. Ara, i després de les primeres investigacions, es treballa des d’aquest despatx d’advocats en una denúncia per recuperar els estalvis invertits pels clients així com per “determinar possibles responsabilitats”, diu Frade. Frade creu que hi poden haver més afectats per aquest mateix agent.
El banc, però, no ha rebut cap mena de reclamació per part de cap client i tenen clar que “sigui el que sigui, no té res a veure amb el banc”. El control que es fa dels agents és “molt exhaustiu i per posar un exemple no s’accepten de cap manera diners en efectiu”.
Aquest cas s’assembla a casos ocorreguts els últims anys en què des dels bancs s’oferien productes financers que després, als jutjats, s’han considerat no viables per ser venuts a segons quin tipus de públic o s’ha demostrat que es van vendre sabent que el comprador no sabia on posava els diners. Eren productes com el deute subordinat, les preferents o els swap, que el client pensava que posava a un termini fix i que ho recuperaria perquè eren els seus estalvis.
{{ comment.text }}