Els centres SART de la UVic i Giró de Mollet són els responsables d’una eina informàtica que ha de servir als ramaders i empreses agroalimentàries per trobar el tipus de tractament de purins i residus alimentaris que els sigui més avinent.
L’encàrrec els va arribar per part del clúster del porcí Innovacc i s’ha desenvolupat durant dos anys amb la participació dels associats al clúster. De fet, ells són ara els que ja fan ús d’aquesta eina i “hi ha un parell d’empreses, de la Selva i la Garrotxa que ja tenen intenció d’aplicar el resultat que els ha donat”.
I és que l’ADET (Aplicatiu de diagnosi d’estratègies de Tractament) està a disposició de tots els associats per ara i “més endavant es vol obrir a altres empreses”. Aquest programa consta de cinc productes que el fan únic i té en compte tot el territori català.
Així “fins ara la informació que hi ha a l’ADET era dispersa i ara està en un mateix lloc”, explica Josep Turet, responsable del SART.
Primer de tot s’ha fet un catàleg de residus orgànics de tots els associats que són extrapolables a tot Catalunya. El segon producte és un catàleg de tecnologies on s’hi ha aplicat els costos d’inversió, els de manteniment i els proveïdors d’aquesta tecnologia més propers “perquè volem que si ho tenim al territori no cal anar-ho a buscar al Canadà”, diuen.
El tercer producte és un informe il·lustratiu de les estratègies de tractament i això s’ha fet amb quatre àrees: donant la importància al purí, donant la importància al residu carni, segons la situació geogràfica, i posant la importància en els col·lectius particulars.
El quart producte és el propi ADET, el programa informàtic que permet posar totes les dades de cada granja o empresa juntes buscant diferents opcions i, per tant, permet “fer una comparació entre els diferents tractaments”. El programa també calcula la inversió que fa falta i els costos de manteniment.
En aquest punt és quan l’empresa pot triar diverses opcions [Al requadre hi ha alguns exemples]. Algunes aconsegueixen el que es persegueix: que a més d’utilitzar el residu per fer energia es rebaixin els nivells de nitrats al sòl agrícola.
Finalment, la biometanització és l’experiència pràctica que s’ha fet al laboratori i que atorguen resultats concrets de l’aplicació. Tant Casas com Turet ho veuen com una eina “que dóna confiança a l’empresari” i consideren que si es fa bé “ja no hi ha excuses”. La inversió per fer aquest programa ha suposat al voltant de 90.000 euros que han pagat els fons Feder europeus, l’Estat, la Generalitat i Unnim, a més d’alguns fons propis d’Innovacc i les pròpies empreses que hi estan associades.
{{ comment.text }}