Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Unnim guanya 42,3 milions d’euros, un 38,3% menys que el 2009

La cúpula de l’entitat ha criticat aquest matí la nova regulació del sector financer feta pel govern. La consideren discriminatòria, precipitada i perjudicial per l’encariment del crèdit,i no descarten presentar algun tipus de recurs. Unnim ha donat a conèixer els números de 2010.

  • El 9 Nou
  • 03/02/2011 | 18:02
  • 0

Unnim ha iniciat el disseny de l’estructura financera per esdevenir un banc després de l’estiu. Per passar del 7% de Core Capital que té actualment al 8% exigit pel govern, necessita trobar als mercats entre 200 i 250 milions d’euros. Si aconsegueix el finançament per la via privada, possiblement no caldrà demanar el segon préstec al FROB, ja que l’entitat encara està retornant els diners que el Fons de Reordenació Bancària li va deixar per la fusió.

Unnim necessita la quantia més modesta de totes les que han demanat la resta d’entitats bancàries per a la recapitalització forçosa, una injecció de liquiditat que espera trobar al seu territori d’actuació.

Unnim ha tancat 2010 amb un benefici net atribuït de 42,3 milions, un 38,2% menys que en l’exercici anterior. El seu director general, Enric Mata, ha assegurat que la integració de les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu avança al ritme previst i els resultats del primer semestre de vida de la caixa fusionada ho demostren.

Segons ha dit, l’entitat, que té una solvència del 7%, necessita entre 200 i 250 milions per situar el rati en el 8% i complir amb les exigències del govern espanyol. Aquesta quantitat esperen captar-la entre inversors privats ‘autòctons’. Mata ha afirmat sentir-se ‘discriminat’ pel govern i ha obert la porta a un possible recurs de la CECA contra les exigències del ministeri.

Unnim està complint amb tots els objectius que s’havia plantejat abans de la fusió, segons ha afirmat el seu director general. En els sis primers mesos de funcionament de l’entitat, fruit de la fusió entre les caixes de Manlleu, Sabadell i Terrassa -el segon semestre de 2010-, s’han aconseguit uns beneficis de 14,5 milions d’euros, resultat que surt després d’aplicar 31 milions en concepte de costos atribuïts a la reestructuració que contempla el pla d’integració.

Si a això se sumen els resultats de cadascuna de les entitats fusionades durant el primer trimestre, el resultat net atribuït del grup durant l’exercici se situa en els 42,3 milions d’euros, un 38,3% menys que el 2009.

Mata ha explicat que la inversió creditícia ha disminuït un 3,4% i s’ha quedat en els 20.302 milions d’euros com a conseqüència d’una menor demanda de crèdit.

Tot i això, ha destacat que, entre juliol i desembre, Unnim ha formalitzat préstecs i crèdits per valor de 1.000 milions. D’aquesta quantitat, un 60% correspon a operacions amb empreses; un 30%, a préstecs per a la compra d’habitatges i un 10%, a crèdits al consum. L’activitat en dipòsits ha estat satisfactòria, segons Mata, ja que Unnim administrava a 31 de desembre del 2010 més de 26.600 milions, un 0,5% menys que l’any anterior.

Unnim ha comercialitzat al llarg de 2010 un miler d’immobles, entre vendes i lloguers. Això representa el 50% de la cartera de la que disposa l’entitat i suposa un import total de 274 milions d’euros.

Al tancament del 2010, la morositat de l’entitat s’ha situat en el 5,5%, un punt percentual per sobre de la xifra corresponent a finals del 2009. Mata ha afirmat que les previsions per a finals d’aquest exercici apunten a una disminució de la morositat d’aproximadament mig punt. L’executiu també ha remarcat que Unnim té cobert el 63% del total d’actius dubtosos o morosos.

Solvència

Unnim té previst destinar 27,3 milions d’euros a reforçar els seus recursos propis -els 15 milions restants, es destinaran a l’obra social-, de manera que aquests se situaran en els 2.340 milions, una xifra per sobre dels mínims que marca el Banc d’Espanya. El coeficient de solvència general és del 13,4% i el Tier 1 és del 8,7%. En tots dos casos, el rati de l’entitat supera els requisits del supervisor bancari.

Per la seva banda, el ‘core capital’ s’ha situat en el 7%. Segons Mata, per poder arribar al mínim exigit pel Ministeri d’Economia i Hisenda, es podrien necessitar entre 200 i 250 milions d’euros. L’entitat, que ja ha anunciat la seva intenció d’iniciar un procés per convertir-se en banc, confia que podrà captar aquest capital entre inversors privats, una part important dels quals seran ‘autòctons’, segons Mata. Amb aquesta hipotètica operació, el capital privat controlaria el 25% de l’entitat.

D’aquesta manera, Unnim podria evitar acudir a la segona fase del FROB i, per tant, tenir part de capital públic. Tot i això, els dirigents d’Unnim no han descartat acudir al fons de reestructuració si les proves d”stress’ a entitats financeres es realitzen abans que es pugui portar a terme la conversió en banc. Unnim s’asseguraria així superar aquests exàmens de solvència.

La conversió en banc

Els directius d’Unnim no han entrat en gaires detalls de com es portarà a terme el procés de conversió de la caixa en banc ni les característiques de l’entitat resultant. El director general adjunt, Jordi Mestre, ha admès que, tot i que encara no poden assegurar que faran el mateix, ‘la Caixa’ ‘ha marcat un camí’. Així, la intenció dels directius d’Unnim és mantenir al màxim la filosofia de caixa d’estalvis i buscaran la manera de fer-ho. Una altra de les possibilitats és que el futur banc neixi sense actius immobiliaris, que podrien ser traspassats a una altra societat dintre del grup.

Segons Mestre, l’objectiu és que abans de les vacances d’estiu el procés estigui molt definit ja, encara que els desembossaments s’hagin de fer després. Una altra cosa, ha dit, és si se’ls obliga a cotitzar, fet que necessitaria un termini més llarg de preparació.

Discriminació cap a les caixes

Mata ha afirmat que les caixes d’estalvi se senten ‘discriminades’ perquè les exigències del Ministeri d’Economia i Hisenda són molt més elevades per a aquestes entitats que no per als bancs. La intenció de l’administració, ha dit, és anar portant les caixes cap a un model bancari. I el resultat de l’augment de les exigències serà un encariment del crèdit. El director general d’Unnim ha assegurat que els directius de les caixes se senten ‘perplexos’ davant els successius canvis de normativa i el que qualifica com una discriminació ‘clara i poc entenedora’. Mata ha obert la porta a un possible recurs de la confederació de caixes d’estalvi, la CECA, contra les elevades exigències del govern espanyol.

El director general d’Unnim ha remarcat que els processos de fusió han afectat negativament les reserves de les caixes que s’hi ha vist implicats, mentre que els beneficis derivats de les sinergies acostumen a notar-se més tard. Així, els recursos propis d’Unnim també s’han vist afectats per la integració. De fet, segons ha dit, precisament les entitats que s’havien vist implicades en processos de fusions van ser les que van obtenir pitjors resultats en les proves d”stress’.

Complint amb la integració

L’executiu de la caixa ha assegurat que alguns aspectes del procés d’integració van per davant del que estava previst en el pla de fusió. Fins ara s’han tancat 100 punts de venda, el 65% de les integracions contemplades. Està previst que aquest 2011 s’arribi al 100% del previst. Pel que fa als treballadors, s’han desvinculat de l’entitat unes 140 persones i al llarg d’aquest exercici està previst que ho facin 345 persones més. D’aquesta manera es complirà amb el 90% de l’ajust de la plantilla.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.