Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“EL 9 NOU ha de seguir tenint incidència i marcar l’actualitat com fins ara”

Agustí Danés relleva Jaume Espuny a la direcció de l’edició d’Osona i el Ripollès

  • El 9 Nou
  • 13/09/2016 | 20:14
  • 0

-El relleu a la direcció d’EL 9 NOU es produeix en un moment crucial en el món del periodisme i la comunicació en general. Els diaris en paper perden lectors tot i que la gent llegeix i s’informa més que mai.
Jaume Espuny: Des que vaig començar a fer de periodista la premsa viu un moment crucial per una cosa o una altra. És cert que el paper perd lectors per culpa d’internet i les xarxes socials però va resistint. Fa vint anys ja deien que al cap de deu els diaris desapareixerien i encara n’hi ha.
Agustí Danés: La gent s’informa i té molts canals per informar-se. EL 9 NOU no som només un diari que explica notícies sinó que és una plataforma que genera continguts i el que tenim són molts canals, i el diari és un d’ells. Hem de tenir present que els mitjans tradicionals i les xarxes socials ens necessitem però alhora competim. Hem de buscar en cada moment quin és el millor canal per poder difondre cada contingut. La dicotomia analògic-digital no m’agrada: que cadascú pugui accedir en cada moment a través del canal que li sigui més còmode.

-Ignacio Ramonet, a L’explosió del periodisme, diu que l’home modern té el risc de convertir-se en un ignorant saturat d’informació. Quin paper han de jugar els periodistes en aquest mar o oceà d’informació?
J.E.: Efectivament la gent està més informada que mai, però la majoria de les coses que passen sabem que passen però no per què passen. El periodista ha d’explicar per què passen les coses i analitzar l’actualitat. I el paper pot fer millor aquesta funció que internet.
A.D.: El periodista és molt important perquè potser sí que ara darrere de l’anomenat periodisme ciutadà tothom pot fer una foto i la pot penjar a la xarxa per ensenyar un fet. Els mitjans perdrem les banderes de les alertes, però mirar no és veure. Fa falta el context. Hem de conservar la bandera de la narració, hem d’explicar per què passa el que passa. No n’hi ha prou d’explicar el que passa sinó que hem d’explicar el perquè de les coses que passen. I, també, escoltar molt.

-En un moment en què podem saber a l’instant què està passant a 15.000 quilòmetres de distància, a la gent li interessa què està passant a prop de casa seva?
J.E.: Més que mai. Si els diaris de paper acaben desapareixent, els últims a fer-ho seran els locals, com EL 9 NOU. Avui és més difícil saber què passa al costat de casa que un fet a l’altra punta del món.
A.D.: És allò del local a l’universal. El que passa al costat de casa a vegades són històries extrapolables independentment d’on passen. A més, EL 9 NOU ha estat un element vertebrador d’Osona i el Ripollès. Això fa que a un veí de Vic li resulti més proper Pardines que Sant Fruitós de Bages, quan fins i tot hi ha millors comunicacions amb el Bages. Aquesta vertebració del territori, i el reforç del sentiment de comunitat, l’ha fet EL 9 NOU i el continuarà fent segur. El periodisme és un servei públic.

-I en el futur, quin paper ha de jugar EL 9 NOU?
A.D: EL 9 NOU és un diari ben fet i per això funciona. Això és mèrit de tothom qui hi ha treballat o col·laborat, però també de les persones que històricament hi ha hagut al davant: s’ha imposat la lògica de la redacció. Per això el negoci ha estat conseqüència de l’activitat. S’ha primat fer bon periodisme, ha de continuar essent així i hem d’aconseguir tenir incidència. Hi ha qui diu que EL 9 NOU recull l’actualitat i no és cert. L’actualitat no existeix: és una construcció. L’actualitat és el que EL 9 NOU posa en portada.
J.E.: Una diferència important entre EL 9 NOU i la resta de diaris generalistes és que quan em llevo al matí puc saber sense equivocar-me gaire què diuen en portada un diari de Barcelona o Madrid. És el que el dia abans les televisions, les ràdios i els mitjans digitals han anat repetint. En canvi, és molt difícil preveure què dirà EL 9 NOU dilluns o divendres a la portada. I això, que és mèrit dels periodistes que treballen i han treballat al diari, ens fa diferents.

-Quina notícia que ha donat EL 9 NOU us ha marcat més?
-J.E.: Sens dubte l’atemptat d’ETA a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic. Va ser impactant. La segona és la desaparició d’una dona a Roda de Ter. Estava casada i tenia fills. Era tot molt misteriós. Li vaig agafar un interès especial a aquest cas i finalment EL 9 NOU la va acabar localitzant en un situació una mica estranya. Van estar buscant el cadàver durant molt temps i finalment la vam trobar nosaltres viva a Benicarló. I un altre fet que em va marcar i em va costar molt a causa de la proximitat va ser la crisi de la Farga Casanova, l’empresa més gran del meu poble, Campdevànol. Va ser una crisi llarga i EL 9 NOU va anar sempre per davant, els treballadors s’assabentaven de moltes coses que passaven llegint el diari.
-A.D.: Jo sempre li recordo a en Jaume la notícia de la dona de Roda desapareguda… Diu que la va trobar EL 9 NOU. No és cert. La va trobar ell a la Pensión Europa de Benicarló. Va ser espectacular perquè va anar per davant de tothom, fins i tot de la policia que l’estava buscant.

-El periodista Josep Martí Gómez en el seu llibre El oficio más hermoso del mundo critica precisament que ara els periodistes ja no fan això de sortir al carrer buscant la notícia sinó que estan tot el dia davant l’ordinador.
J.E.: Sens dubte que el periodisme ha canviat molt. Internet i les xarxes socials xuclen molt, però a més hi ha una pila de caps de premsa, que la seva funció és bombardejar les redaccions dels mitjans de comunicació de notícies positives de l’empresa o administració on treballen. Això fa que els periodistes no surtin a buscar les notícies com abans. Jo estic content perquè aquí a EL 9 NOU hem intentat continuar amb aquest periodisme d’anar al lloc dels fets, tot i que és molt temptador quedar-se davant de la pantalleta.
A.D.: Internet és una bona font d’informació, però s’ha de navegar sense ofegar-s’hi. Al carrer és on passen les coses i on hi ha les notícies. Omplir el diari no costa res, però el que nosaltres no fem ni farem és això: omplir el diari. L’hem d’escriure; no omplir-lo. Entre comunicats, notes de premsa i el que hi ha a les xarxes es fàcil fer un diari. Però el que hem de fer nosaltres és ser selectius i tenir una agenda pròpia. Les notícies que acaben sent interessants no ens arribaran mai en un comunicat de premsa ni ens l’explicaran en una roda de premsa.

Gabriel García Márquez deia que el de periodista és el millor ofici del món.
J.E.: Jo sóc de formació enginyer tècnic naval i he fet de periodista 34 anys. Sempre explico l’anècdota que quan a EL 9 NOU em van proposar fer de corresponsal del diari a Campdevànol vaig dir de seguida que sí i em van dir quant em pagarien. Vaig quedar parat i vaig dir: “Però a més paguen?”. He fet de periodista durant 34 anys, m’ho he passat molt bé i he cobrat cada mes.
A.D.: Això no és una feina, és un actitud. No podem portar rellotge perquè les coses passen quan passen i s’hi ha de ser. A totes les redaccions sempre hi ha referents, i els referents no són els que cobren més ni els que tenen més seguidors a Twitter. Són els que fan la feina ben feta i aquí a EL 9 NOU, per sort dels que hi vam començar a col·laborar fa anys, hi ha hagut molta gent que ha fet les coses bé i han estat mestres sense adonar-se’n. El periodisme no s’ensenya, s’aprèn, i s’aprèn dels referents.

Lluís Foix a Aquella porta giratòria diu que abans a les redaccions es parlava, es bevia, es fumava i es criticava a tothom, als de dins i als de fora. Han canviat molt les redaccions dels diaris.
J.E.: Sí, potser l’únic que queda és això que es critica a tothom [riuen]. Però és cert, ara les redaccions són més netes, sense fum i més silencioses. Suposo que ho porta això de l’ordinador, internet i el model de periodisme de les noves tecnologies.
A.D.: Sí, hi ha moments del dia que la redacció sembla més una oficina. I d’altres, com els dijous a la tarda o els diumenges quan es fa tancament, que es va amb presses, entren i surten periodistes, s’escapa algun crit… Una redacció és com una thermomix que s’hi barreja gent diversa, pensaments ideològics diferents, en què hi ha crítiques i fins i tot enamoraments. Hi ha moltes parelles que s’han fet a la redacció d’EL 9 NOU. Quan veus tot això: gent que pensa diferent, gent que discuteix, gent que s’enamora dius… això és la vida; no és una feina. I per això defenso que a la redacció d’un diari no s’hi ha d’anar a treballar, s’hi ha d’anar a viure.

-L’any 1992 va substituir Albert Om com a director del diari. Com han estat aquests 23 anys de director?
J.E.: Per mi a títol personal han estat excel·lents. Ha estat una direcció interrompuda durant quatre anys quan vaig anar a dirigir l’edició conjunta entre EL 9 NOU i El Punt al Vallès Occidental. M’ho he passat molt bé. La burocràcia del càrrec a vegades, sobretot aquests últims anys, t’acaba absorbint però la valoració és molt positiva. De totes maneres, quan més bé m’ho he passat és quan he pogut fer de periodista ras. Anar als llocs, estar en contacte amb la gent que et felicita i a vegades també t’insulta.

-Lluís Foix afirma també que és habitual que tots els periodistes critiquin el director perquè es pensen que ho farien millor que ell.
J.E.: Jo he intentat fer una cosa que fan pocs directors, i pot ser que per això hagi estat criticat, que és ser el màxim d’invisible de cara a fora. Ja hi ha els redactors que van als llocs i que la gent els coneix. No suporto els directors mediàtics i que volen ser a tot arreu.

-Quin consell donaria al seu successor?
J.E.: En primer lloc li diria que continuï sent ell mateix, com ha sigut com a periodista i com a cap de Política i Societat. Si és així, segur que EL 9 NOU farà un pas endavant amb ell.

-I vostè com afronta el repte?
A.D.: Aquesta pregunta m’incomoda perquè això no va de persones. EL 9 NOU és un projecte col·lectiu i que jo ara porti una etiqueta i abans en portés una altra canvia molt poca cosa. Hi ha un canvi de persones però no un trencament. EL 9 NOU és ara un grup de comunicació amb un diari en paper, una televisió, una ràdio, un diari digital, que per cert es renovarà properament, i és present a gairebé totes les xarxes socials. Això vol dir que és una feina d’equip. Si hi ha coses que es poden millorar, s’intentarà fer. I si va bé, i ens esforçarem perquè vagi bé, serà perquè tots haurem treballat conjuntament.

Comentaris

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.