El programa especial, presentat des de la Xarxa de Televisions Locals per Glòria Trullàs, començarà a 2/4 d’11 amb l’emissió del documental en qüestió.
Jordi Solé Tura, de 79 anys, ha mort aquest divendres al seu domicili de Barcelona, Nascut a Mollet, Solé Tura acumulava una àmplia trajectòria política vinculada als partits d’esquerra, que va tenir el punt culminant amb el ministeri de Cultura, que va ocupar entre 1991 i 1993, sota la presidència del socialista Felipe González.
Solé Tura tenia també una intensa carrera acadèmica, com a professor de Dret Constitucional, i va ser degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona el 1985.
Però la principal dimensió pública del i jurista vallesà va ser en el camp de la política. A més del ministeri de Cultura quan militava al Partit dels Socialistes de Catalunya, Solé Tura va ser un dels set integrants de la ponència constitucional del postfranquisme. Anteriorment, la seva militància a la clandestinitat el va portar a l’exili entre 1960 i 1965 i a la presó el 1969, per la seva participació en mobilitacions contra la Llei de Premsa de Manuel Fraga Iribarne.
Arribada la democràcia, Solé Tura va sortir escollit diputat per Barcelona pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) en les corts constituents de 1977. Va representar aquest partit en la ponència que va redactar la Constitució, refrendada en referèndum el 6 de desembre de 1978. El 1979 també va participar en la redacció de l’Estat d’autonomia, conegut com l’Estatut de Sau.
La trajectòria política havia començat al Front d’Alliberament Popular i Bandera Roja. Durant la transició, va ser un dels dirigents del PSUC. Després d’abandonar aquest partit va militar al PSC, i va ser escollit com a diputat a les llistes de Barcelona per aquest partit els anys 1989, 1993 i 1996.
Solé Tura va nèixer a Mollet el 1930, fill d’una família de forners, i la vinculació a la població queda demostrada per la concessió de la Medalla de la Ciutat el 1998, en reconeixement a la trajectòria política i democràtica i a la promoció de la ciutat. Posteriorment, Solé Tura, va cedir a l’Ajuntament el seu arxiu personal l’any 2003, i es va aprovar la creació del Centre d’Estudis per a la Democràcia, amb un premi que porta el seu nom. Familiarment, Solé Tura, ha tingut diverses vinculacions amb l’alcaldia, era nebot de l’alcalde de la República Feliu Tura i Valldeoriola i oncle de Montserrat Tura, alcaldessa de 1987 a 2003, actual consellera de Justícia.
Afectat d’Alzheimer des de fa alguns anys, el 2007, li va ser concedida la Creu de Sant Jordi.
{{ comment.text }}