Parcialment ensorrada, amb una teula metàlica per protegir-la de les inclemències metereològiques, és el símptoma de la degradació progressiva i la manca de perspectives de futur de l’antic barri dels pellaires, una de les imatges que identifiquen la ciutat.
Després d’una campanya amb una forta pressió popular, el govern de la Generalitat va aprovar el 17 de febrer de 2009, la declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Era la primera vegada que a Catalunya es catalogava un bé pel seu interès etnològic, per l’activitat que s’hi havia dut a terme, en aquest cas l’adob de la pell, una activitat que va ser durant anys molt important en l’economia i va situar la ciutat de Vic al mapa, amb empreses líders al món.
La declaració afecta 21 finques i delimita un entorn de protecció a l’esquerra del riu Mèder, amb els carrers dels Aluders i de les Adoberies com a eixos. Les normes marquen com s’han de rehabilitar les finques. En aquests últims quatre anys, els de l’esclat de la bombolla immobiliària, no hi ha hagut cap problema d’incompliment perquè de fet no s’ha fet cap actuació a la zona ni hi ha cap projecte a curt ni mitjà termini.
{{ comment.text }}