El bosc del Lleopart és, des de principis de desembre, l’objecte d’un acord de custòdia entre el Museu del Ter de Manlleu, l’Ajuntament de Sant Julià de la Vilatorta i la propietat de la finca, tres agents que treballaran per conservar-ne l’estat ecològic i la biodiversitat.
L’objectiu final és preservar una de les rouredes més antigues i ben conservades de la comarca d’Osona, així com permetre-hi activitats de recerca i educació.
D’acord amb el document signat, el bosc del Lleopart té una superfície aproximada de 30 hectàrees i és un dels darrers testimonis de com era la Plana de Vic abans de ser conreada.
Es tracta d’un bosc madur, amb predomini de roures centenaris i un seguit de condicions ambientals que el fan únic. S’hi han detectat fins a 82 espècies d’ocells diferents, entre les quals hi ha el picasoques blau o l’aligot vesper; 4 espècies de mamífers protegides, com el ratpenat de bosc; i almenys 8 espècies d’amfibis i 7 de rèptils.
Diversos col·lectius han reconegut la seva singularitat i el Grup d’Anellament Calldetenes-Osona, per exemple, hi té repartides una quarantena de caixes per estudiar “la reproducció dels ocells insectívors”, segons explica el biòleg Jordi Baucells.
Amb l’acord de custòdia, que d’entrada té una durada de 10 anys, queden restringides les activitats que es poden portar a terme en aquest bosc.
Si bé no s’explota forestalment des de mitjan segle XX, la propietat no hi podrà construir edificacions ni instal·lacions noves ni, entre altres, alterar-ne la topografia o abocar-hi residus.
L’Ajuntament de Sant Julià es compromet, per la seva banda, a ajudar a conservar el bosc, establint-hi certa vigilància i arreglant-ne els camins. Alhora, també assumeix la responsabilitat derivada de l’ús i activitats que s’hi facin. El Museu del Ter, el tercer agent implicat, farà seguiment de la biodiversitat.
“El bosc és una peça sagrada de la propietat. L’he vist així i el vull deixar així”, explica la propietària del Lleopart, Núria Salvans. Des de l’Àrea Ambiental del Museu del Ter, Marc Ordeix comenta que tenia aquest bosc en ment des fa 20 anys, perquè “és una excepció a Osona, però també al conjunt de Catalunya”.
Aquest espai s’ha convertit en el tretzè que gestiona o assessora la institució manlleuenca.
{{ comment.text }}