Venim de quatre sentències del Tribunal Constitucional que posen límits a l’ús del català en el cinema, el comerç o l’acollida de nouvinguts. Com ho ha rebut?
Eren sis lleis, que estaven impugnades. Per ara, hi ha sentència de quatre i, excepte en el cas de la Llei d’Acollida de les Persones Immigrades, en coneixem només la nota de premsa. Sembla que vulguin fer allò d’una de freda i una de calenta.
Digui’ns la calenta…
Declaren constitucional la nostra política lingüística, però n’afecten aspectes concrets que no ens la faran canviar. I per altra part, consideren, com a la sentència de l’Estatut, que el català no pot ser llengua preferent i, per tant, no es pot oferir com a primera llengua a les persones nouvingudes. Però això no afectarà el servei que se’ls ofereix, en català i en castellà, igual que a l’escola.
En la Llei del Cinema, es parla d’una quota del 25% de català com a màxim. Ja estaria bé que una quarta part del cine fos en català!
Es pot llegir com a positiu que, per primera vegada, accepten que podem posar quotes i, per tant, règim sancionador. Després hauríem de discutir per què 25% i un 50%, amb quin criteri. Hem avançat en l’oferta de doblatge i subtitulació al català, i més lentament en l’exhibició.
Parlàvem ara dels migrants. Encara n’hi ha que no coneixen la llengua?
La llengua catalana s’ha fet gran gràcies a les persones que no la tenen com a primera llengua, i aquest és un fet molt important. És un fet insòlit, però així ha crescut la nostra massa de parlants, i sense tenir eines d’Estat. El català continua tenint un poder d’atracció, i molta gent l’ha adquirit com a segona llengua, el parla i el transmet als seus fills. Aquest és un indici que no és una llengua minoritària.
El català continua tenint un poder d’atracció, i molta gent l’ha adquirit com a segona llengua, el parla i el transmet als seus fills
Amb el volum de gent que ha arribat, aquest esquema encara funciona?Ha vingut una mitjana de 70.000 persones a l’any –una ciutat com Manresa– amb una llengua que no és el català. Necessiten un procés per aprendre’l. Són un 18% de la població, i molt diferenciat: pensi que a Catalunya, ara mateix, es parlen 300 llengües! Ho estem fent, amb els dos sistemes que tenim: el sistema escolar i el Consorci de Normalització Lingüística, per als adults. Ja porten a la motxilla 1,7 milions de persones que han passat pels seus cursos! El creixement de la llengua en la població
El creixement de la llengua en la població migrada és molt fort
migrada és molt fort. Crec que s’està fent bé aquesta política, perquè si miren d’on venen aquestes persones s’ajusta a la composició dels nostres cursos. Anem paral·lels. Necessitem temps i que l’Estat no entrebanqui.
Vostè treballa amb dades, i diu que el nostre èxit és que cada vegada hi ha més gent que parla el català. A vegades em costa tenir aquesta sensació al carrer…
Una política lingüística s’ha de basar en dades, en la realitat. Altra cosa és que els ciutadans tinguin una percepció o altra segons la parcel·la de la realitat que veuen. Si ara anem a passejar per la part baixa de la Rambla de Barcelona, és possible que senti parlar poc català. Però aquesta percepció no la pot extrapolar. Cal saber quin coneixement del català hi ha a totes i cada una de les poblacions on treballem.
En global, quin tant per cent no l’entén?
Només un 6%. El 19,6% de la població adulta no el sap parlar, i aquest és el nostre focus. Estem parlant d’aquestes xifres, no d’un 90%, d’aquesta percepció que la gent té que només sent parlar castellà. A vegades, és perquè ells mateixos canvien de llengua ràpidament. Coneixement i ús s’han de valorar amb dades.
I sobre l’ús social entre els joves què diuen les dades?
Els joves surten de l’institut sabent parlar català (i castellà, és clar). El coneixement de la nostra llengua s’activa si les condicions són favorables. Hi ha un tant per cent més elevat d’ús en l’àmbit laboral que no el de persones que la tenen inicialment com a llengua familiar, on és d’un 31%. L’ús creix fins al 50% en l’àmbit professional. Si els joves entren en un entorn on és habitual l’ús del català, l’utilitzen. En l’àmbit cultural, també es veu que aquest ús s’està fent.
On és més fort el català, dins del món de la cultura?
Hi ha un 64% de teatre en català. I qui diu això, diu també lectura o en determinats mitjans de comunicació. Parlar de llengua amb coneixement de tota la realitat no és fàcil. El que queda clar és que hi ha un coneixement alt que s’activa quan les condicions hi són favorables. I per tant, les hem de buscar.
I els adolescents que viuen en el Youtube, en el videojoc?
La nostra política d’incorporar el català en els productes audiovisuals no pot quedar estancada en les sales de cinema. Diversifiquem. Si va a Movistar, una plataforma estatal, veurà moltes pel·lícules doblades o subtitulades en català. I hem donat suport que s’obrís FilminCat, també amb aquesta oferta. Es poden oferir perquè prèviament hem ajudat que siguin en sales. En videojocs ho estem fent de manera més tímida, perquè això demana més pressupost. En canvi, hi ha hagut un creixement molt gran de les aplicacions per a mòbil en català. I hi és perquè els empresaris que les fan saben que la llengua catalana és volguda en aquests entorns d’ús. En el mòbil i el seu entorn web tenim una presència més alta de la que pot semblar.
En el mòbil i el seu entorn web tenim una presència més alta de la que pot semblar
El forat negre del català encara és la Justícia?
Jo dic que és com picar ferro fred. Hi continuarem dedicant molts d’esforços, al costat del Departament de Justícia. També hem de dir que hi ha més presència del català oral i en la tramitació que en el pas final, que són les sentències. No hi ha hagut manera que l’Estat accedís a canviar la Llei del Procediment Judicial. Mentre no hi hagi el requisit de saber català per als jutges que venen a Catalunya, difícilment podrà haver-hi un canvi més radical. Si només el valoren com a mèrit, i aquest mèrit serveix per guanyar punts per marxar, se’ns gira en contra.
{{ comment.text }}