El tractament de la matèria orgànica, que per llei han de recollir tots els ajuntaments, s’ha convertit en un maldecap per al Consell Comarcal d’Osona. En aquests moments bàsicament es trasllada a Manresa, però, en teoria, només és una solució provisional.
Un acord del 2006 entre el Consell d’Osona i el Consell del Ripollès, amb el vistiplau de l’Agència de Residus, especificava que s’havia de construir una planta de compostatge al Ripollès perquè se’n servissin les dues comarques. Era la torna al fet que el Ripollès també utilitza, des de l’octubre del 2006, l’abocador d’Orís per dur-hi el rebuig després de la clausura del dipòsit de les Llosses.
Quatre anys després, però, ningú s’atreveix a dir amb certesa quan es farà la planta de ompostatge al Ripollès. Per això, el Consell d’Osona s’està plantejant fer el tractament de la matèria orgànica al mateix abocador d’Orís.
Que s’ho estigui plantejant, però, no vol dir que sigui possible. I si fos possible, tampoc vol dir que necessàriament es fes. Però s’ho planteja en el marc de la construcció de la planta de minimització.
La construcció d’aquesta planta, que té un cost de 29 milions d’euros, es va adjudicar a una Unió Temporal d’Empreses formada per Cespa i Acertis. I, en el moment del concurs, aquesta UTE va oferir com a millora la realització d’un estudi de costos del que valdria fer el tractament de la matèria orgànica.
Podria ser una manera de baixar costos. En aquests moments, la matèria orgànica es porta a Manresa i es paguen 45 euros per al tractament i 13,1 per al transport. Això, sumant-hi el 8% d’IVA, puja a 58,1 euros la tona. En ocasions també se’n porta a l’Ecoparc de Pierola, a la Conca de Barberà o a Jorba. El preu pot enfilar-se fins als 80 euros.
La construcció de la planta de minimització pot fer canviar el plantejament. Aquesta planta vindrà a ser la porta d’entrada a l’abocador. Hi arribarà tot el rebuig, però en comptes d’anar de dret al dipòsit es tornarà a triar.
D’una banda, se’n separarà tot allò valoritzable i, d’altra banda, també se’n separarà la matèria orgànica. Aquesta matèria, que es coneix amb l’acrònim MOR i no és apta per anar a l’agricultura, es pot tractar a la mateixa planta i d’aquí l’interès del Consell Comarcal que amb dependències separades també s’hi pogués tractar la matèria orgànica bona que ara viatja carretera amunt i carretera avall.
·Ara, al Ripollès, plantegen una altra instal·lació
El president del Consell Comarcal del Ripollès, Enric Pérez, ha explicat que des de l’ens es va realitzar un estudi previ a la construcció d’una planta de compostatge a l’abocador clausurat de
les Llosses.
Aquest estudi apuntava que la ubicació era “òptima per qualificació urbanística” però que “aquest equipament no era el més adequat” per la zona, i que era més viable pensar en una planta de transferència de material reciclat.
Es tracta d’una instal·lació que podria complementar la planta de triatge d’Orís perquè seria un punt que permetria acumular els residus d’un mateix tipus, compactar-los, i així no haver de fer tants viatges amunt i avall.
Pérez ha dit que s’està en converses amb el Consell Comarcal d’Osona perquè és “un tema que hem de consensuar plegats” ja que el plantejament dels residus entre Osona i el Ripollès “ha de ser conjunt”, sobretot tenint en compte “la poca distància que hi ha i la millora en les comunicacions”.
De moment, la matèria orgànica del Ripollès es porta a la planta de compostatge de La Canya, a la Garrotxa.
{{ comment.text }}