Nota de premsa del GDT
Els nitrats a les nostres fonts i les “plantes de purins”
La campanya de recollida de mostres i els resultats del 2014:
El Grup de Defensa del Ter (GDT) estem realitzant analítiques sobre la contaminació per nitrats de les aigües freàtiques de la comarca d’Osona des de l’any 1996. El procediment que fem servir és la recollida de mostres d’aigües de les fonts i pous per part de socis i simpatitzants del GDT, per després portar-les a un laboratori perquè analitzin la concentració de nitrats.
La Organització Mundial de la Salut determina que per sobre de 50 mg/l. l’aigua està contaminada i es recomana no consumir-la a partir dels 25 mg/l. A conseqüència d’una directiva comunitària de l’any 1991, la Generalitat va haver de definir les zones vulnerables amb risc de contaminació, una de les quals va ser la comarca d’Osona. En aquests moments hi ha 38 municipis d’Osona qualificats com a vulnerables. Principalment sobre aquests municipis basem les nostres anàlisis de la situació.
En aquest any 2014 hem fet analitzar un total de 91 fonts pertanyents a aquests 38 municipis, i els resultats ens indiquen que la mitjana de concentració de nitrats per font és de 85 mg./l. Només el 40% de les fonts analitzades (36) està per sota dels 50 mg./l, mentre que el 60% restant està per sobre (55). I a aquest fet cal sumar-hi, que les fonts es troben any rere any en pitjor estat de conservació. Esporàdicament coneixem d’intents per part de grups locals que es dediquen a restaurar-les, cosa que ens agradaria que s’estengués, i des del nostre grup animem, fomentem i estem disposats a col•laborar a que això es produeixi. Les fonts les hauríem de considerar patrimoni de tots, tant des d’una vessant naturalista, com des de l’aspecte cultural, com des de la reivindicació dels espais públics. Ens agradaria que tota la gent que volta pels camins, ja sigui per fer esport, o per passejar, tingués present en la seva ruta les fonts que de segur hi ha a prop.
En l’aspecte reivindicatiu cal recordar que les fonts, com els camins, com els rius, rieres i torrents són de domini públic, i que encara que es trobin en propietats privades, hi ha unes servituds a conseqüència de les quals el propietari legalment no pot impedir-hi l’accés. Algunes servituds s’emparen en el costum; si la societat les oblida, al final les perd.
L’evolució de la contaminació a Osona, comparativa del 1999 -2014:
Els més de deu anys d’analítiques de les fonts a Osona ens permeten tenir una evolució de la contaminació a la comarca. Aquest any hem rebut la noticia del tancament de les plantes de purins per la desaparició de les primes que les mantenien obertes. L’objectiu original d’aquestes plantes promogudes per l’administració era solucionar la problemàtica dels excedents de purins i la contaminació que provoquen en les aigües subterrànies. Per poder visualitzar com ha evolucionat la problemàtica des del 1999, any que es va inaugurar la primera planta de “tractament de purins” a Masies de Voltregà (Osona), fins a dia d’avui hem fet una comparativa de les analítiques de les mateixes fonts. La visualització gràfica de les concentracions de nitrats es els que us presentem avui. De la seva comparació es pot comprovar com la concentració de nitrats a les fonts d’Osona ha augmentat i s’ha estès en una taca més gran. L’any 99 la mitjana de nitrats a la comarca per a les 33 fonts era de 78 mg/l mentre que l’any 2014 aquesta concentració és de 97 mg/l. Estem parlant d’un increment mitjà d’uns 20 mg/l de nitrats, aquest increment podria semblar petit a priori, tanmateix si s’analitza l’evolució de cadascuna de les fonts s’observa que hi ha tres fonts que han duplicat la concentració de nitrats. També hi ha 3 fonts que han passat de ser potables a no potables, en relació a la concentració de nitrats, mentre que sols una font ha passat a tenir menys de 50 mg/l. La màxima concentració de purins va ser l’any 2005 a la font dels enamorats de Manlleu, de 466 mg/l de nitrats.
Aquestes dades venen corroborades amb les anàlisis que fa periòdicament l’ACA i el Consell Comarcal d’Osona. També ho corroboren les revisions de les zones vulnerables a la contaminació per purins fetes per la generalitat de Catalunya del 2004 i del 2009 amb nous municipis de la nostra comarca i la resta de Catalunya.
L’estafa de les plantes de “tractament de purins”:
Totes aquestes dades ens permeten afirmar que les suposades plantes de “tractament de purins” han estat un gran estafa. Una estafa per a l’administració perquè no han servit per gestionar correctament el desastre de la contaminació de les aigües subterrànies, una estafa pels pagesos perquè no ha estat una fórmula viable ni sostenible de gestió dels purins, i una estafa per la ciutadania perquè hem subvencionat les plantes amb els nostres diners i encara tenim els pous més contaminats i vivim en una comarca amb quasi 1 milió de porcs.
Les plantes de tractament de purins són simples plantes de cogeneració que fan electricitat cremant gas d’Algèria, no utilitzen energies renovables. Aquest procés genera calor i s’aprofita per assecar el purí, la part líquida passa a l’atmosfera i la part sòlida es porta a compostar o abocador. Aquest procés de transformació del purí ha permès als propietaris rebre subvencions que han fet temporalment viable el seu funcionament. Nosaltres creiem que aquesta subvenció és errònia ja que ni estan utilitzant energies renovables ni estan valoritzant o eliminant el purí, objectius marcats per l’ajuda. Pel Grup de Defensa del Ter la situació actual de tancament de les plantes no és una bona noticia ja que són evidents els perjudicis mediambientals que portaran els nous excedents de purins i les perdues de llocs de treball. Però la seva inauguració el 1999 tampoc va ser va ser una bona noticia com havíem denunciat per ser una solució insostenible mediambientalment i econòmica. Aquests 15 anys només han servit per augmentar la contaminació atmosfèrica i els riscs de salut per a tots els veïns; per permetre l’aparició de més granges amb ramaderia intensiva sense terres on aplicar els purins; per augmentar la cabana porcina de la comarca i finalment per augmentar els nivells de contaminació de les fonts. En resum, s’ha continuat incomplint el principi de “qui contamina, paga”, ha vençut el productivisme més inconscient que privatitza els guanys i socialitza les pèrdues (contaminació i subvencions). Mentrestant a Osona hem pagat els 23,56 milions d’euros per portar aigua potable a les nostres cases i hem pagat les primes.
Volem pensar que aquest fracàs és una oportunitat per aplicar la única solució real: reduir la cabana porcina i trobar l’equilibri amb el territori. Una oportunitat per implantar solucions sostenibles de gestió dels purins, com per exemple el biogàs. Una oportunitat per dibuixar un nou model ramader que es basi en la qualitat i l’aliança entre productors i consumidors, no pas aquest model que importa pinso i aliment de Sud-Amèrica i exporta carn a Xina o Rússia, mostra més d’un sistema productiu amb peus de fang… Una gran oportunitat per recuperar un món rural que vetlli per la terra i la seva salut.
{{ comment.text }}