Joan Nogué, catedràtic en geografia humana a la Universitat de Girona i director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, va donar una conferència a la Universitat de Vic, el passat dijous 26 d’abril, on va destacar el poder de la comunicació en la defensa i exaltació del paisatge. La “geografia de les emocions” va ser la clau de la seva dissertació.
El director de l’Observatori va explicar el funcionament i els objectius de la institució, on va destacar la necessitat de conscienciar la societat catalana en matèria de paisatge, a partir de la geografia emocional: “Assistim a una mena d’interès renovat per les relacions afectives i emotives amb els llocs i paisatges, i aquest fet vincula la geografia amb la Teoria de la Comunicació”.
Segons Nogué, el poder de la comunicació en l’aspecte geogràfic del paisatge i en la valoració d’aquest és enorme, amb una gran importància dels llocs web. “En els darrers anys s’ha incentivat un tipus d’associacionisme que existia, però era dispers. Ara, aquest disposa de portals digitals comuns on reconèixer-se”, com Wikipedra, portal de pedra seca a Catalunya; i Paisatg-e, butlletí en català, castellà, anglès i francès distribuït a través del món a unes 2000 persones interessades específicament.
Per què es parla tant de paisatge si fa deu anys no se’n parlava? Segons Nogué, hi ha quatre raons per les quals s’explica aquest canvi de mentalitat. La primera, una progressiva conscienciació ambiental dels darrers deu o quinze anys, que indirectament ha beneficiat el paisatge a Catalunya i a Europa en general. La segona, una extensió galopant de la ciutat dispersa, que per primer cop a la història ha estat capaç de transformar la fesomia de molts territoris en un espai de temps curtíssim. La velocitat de la transformació física ha despertat moltes alarmes, consciències i mirades, i ha actuat de revulsiu. La tercera, la implantació sobre el territori d’infraestructures molestes. I la quarta, el paper rellevant que el paisatge té i ha tingut en la formació i consolidació d’identitats territorials a totes les escales.
El catedràtic va insistir en l’impacte de les comunicacions en la identificació d’un paisatge i el reconeixement visual i emotiu que això produeix en els ciutadans propers a ell, sobretot mitjançant la publicitat. Va apuntar: “El llenguatge publicitari convencional es mou sobre les directrius de la persuasió, també en el cas del paisatge. Utilitzem el paisatge en l’espot no tan sols com a context físic, sinó que aprofitem la capacitat d’evocació comunicativa implícita per a desenvolupar els arguments emocionals a partir dels qual s’intenta persuadir els consumidors”.
{{ comment.text }}