COMUNICAT DEL GRUP DE DEFENSA DEL TER RESPECTE LA SENTÈNCIA DEL CAS COVIT-VEM
El desembre de l’any 2000, els anàlisis realitzats a l’aigua d’aixeta de la població de Torelló varen detectar la presència de tricloretilè i percloretilè en concentracions superiors a les màximes permissibles; dos compostos tòxics i cancerígens molt perillosos, bioacumulables i d’efectes crònics per a la salut de les persones i per al medi ambient. Poc després, foren trobats els mateixos dissolvents al pou de captació d’aigua potable de les piscines de Torelló, deixant-los inutilitzats encara fins al dia d’avui. Finalment també es trobaren en grans concentracions en els pous de dues empreses del polígon Puigbacó de Torelló dedicades a l’embotició de metalls: COVIT SA i VEM de Tapas Metálicas SA, que utilitzaven aquests dissolvents en els seus processos industrials.
Després d’un llarg i complex període d’instrucció del cas, s’ha celebrat el judici entre el desembre del 2015 i el gener del 2106. El Grup de Defensa del Ter ens hi hem personat com acusació popular. En data 29 de febrer de 2016 s’ha fet pública la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona. La nostra valoració general és que no n’estem satisfets, encara que cal reconèixer que la sentència té llums i ombres.
Per una banda, és una victòria perquè reconeix uns fets provats molt greus, de contaminació amb abocaments directes a llera, pous i immediacions, i un risc pel medi ambient i per a la salut de les persones. Alhora dicta uns culpables a nivell judicial per la seva responsabilitat i coneixement dels fets ocorreguts. Tenim uns fets delictius i tenim uns culpables. Així mateix, la sentència reconeix el destacat paper del Grup de Defensa del Ter com a acusació popular i afirma que el nostre treball ha contribuït de forma determinant ha l’esclariment dels fets. Una tasca que al Grup de Defensa del Ter li ha suposat un volum important de temps, energies i diners; i que ha estat possible gràcies a la seva perseverància en la lluita contra la impunitat i al recolzament econòmic dels seus socis i sòcies.
Però, d’altra banda, considerem que les penes i multes imposades són totalment insuficients en relació a la gravetat dels fets provats. Sobretot valorem el veredicte com a insuficient, 15 anys després dels fets jutjats la contaminació continua i en la sentència no es garanteix la restitució dels danys causats als aqüífers i subsòl de Torelló. Alhora tampoc reconeix que la provada permanència dels contaminants en el medi sigui suficient per considerar que s’ha causat danys catastròfics. També la sentència reconeix les dilacions de 35 mesos en la instrucció (en total) però redueix molt la pena per entendre que hi ha circumstàncies atenuants molt qualificades. Finalment la responsabilitat civil queda tancada, de manera que no permet incorporar els danys causats que s’acreditin en execució de sentència.
En tot el procés ha estat especialment preocupant el paper de la Generalitat. La seva desídia en el transcurs de la instrucció i celebració del judici és una actitud molt preocupant davant la gravetat dels fets provats. Destaquem en negatiu el seu poc interès a l’hora de valorar els costos de la descontaminació que ja han estat efectuats per part seva; així com per no preveure el cost futur de la recuperació efectiva dels aqüífers i el subsòl. També, aquest judici ha posat en evidència com la gestió industrial dels residus tòxics a Catalunya, si més no en la data del delicte, no es feien correctament. Els balanços de declaració de residus de les empreses COVIT i VEM no quadraven per enlloc o simplement no tenien els papers en regla; per exemple a COVIT de les quasi 60 tones de Percloretilè adquirides només en van gestionar 15 i de les 13 tones comprades a VEM no en va gestionar cap. Això va facilitar l’eliminació d’aquests residus de forma delictiva.
Tal com ja esmentàvem en la nota de premsa sobre la sentència del Cas Puigneró (1997) «si hem arribat fins aquí és perquè la via normal, és a dir, l’administrativa, no funciona. Nosaltres hem fet la feina bruta que l’administració no ha complert.» I afegíem i mantenim que «el respecte al medi ambient no és una opció, si no una condició per a la supervivència». Com a Grup de Defensa del Ter, seguirem aportant el nostre granet de sorra per acabar amb la contaminació, la desídia i el descontrol en aquest país. Us convidem també a ser-ne partícips.
{{ comment.text }}