El Lluçanès va iniciar aquest dimecres el camí que l’ha de conduir a ser reconegut com a comarca. Una representació d’alcaldes es va entrevistar amb el conseller de Governació, Jordi Ausàs, per lliurar-li la documentació. El Moianès, al mes d’abril, també havia iniciat el mateix. Lluçanès i Moianès són els únics territoris que han sol·licitat la creació d’una comarca. Fins ara, sempre havia estat iniciativa del govern.
Després de deu anys de parlar-ne, finalment el Lluçanès ha fet el pas. Una delegació d’alcaldes i alcaldesses va ser aquest dimecres a Barcelona per lliurar la sol·licitud formal de creació de la comarca del Lluçanès al conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, Jordi Ausàs, d’ERC, i entrar la petició al registre de la conselleria. D’aquesta manera, s’ha donat inici a un procés legal, el mateix que va posar en marxa el Moianès el passat mes d’abril, que ha de finalitzar amb una resolució del Parlament de Catalunya.
La petició es basa en la Llei de l’organització comarcal de Catalunya del 1987 i el text refós aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, que preveuen que els ajuntaments puguin sol·licitar la creació de noves comarques sempre que suposin dues terceres parts dels municipis afectats. En aquest sentit, la sol·licitud s’acompanya dels acords de 12 dels 13 municipis que formen el Consorci del Lluçanès i del que va aprovar al març el Consell General de l’ens.
Dels dotze acords municipals, n’hi ha nou que es corresponen a les poblacions que han aprovat un acord de ple sol·licitant la creació de la comarca. Es tracta d’Alpens, Prats, Olost, Lluçà, Perafita, Sant Agustí, Sant Boi, Sant Martí d’Albars i Sobremunt. D’altra banda, n’hi ha dos de suport a la iniciativa però amb una posició més light –Sant Feliu Sasserra i Oristà– i un decret d’alcaldia a ratificar pel ple de Santa Maria de Merlès. L’únic municipi que no ha aprovat cap acord és Sant Bartomeu del Grau, que el 2006 va convocar una consulta popular que va tenir un resultat aclaparador a favor de la comarca d’Osona.
“És un pas molt important, hi ha molta gent que ha treballat pel Lluçanès durant molts anys”, ha afirmat Josep M. Masramon (CiU), alcalde de Sant Boi i president del Consorci, que ha destacat “l’ampli consens” aconseguit. Eva Boixadé (ERC), alcaldessa de Lluçà i vicepresidenta del Consorci, ha reconegut que aquest pas s’hauria pogut fer abans, però que el “punt de maduració” òptim no ha arribat fins ara. “L’experiència del Consorci ens ha servit per veure que anar units ens serveix de molt”, ha dit Boixadé, que ha afegit que tot i les eleccions, el procés no s’aturarà.
{{ comment.text }}