Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“El mestre a Finlàndia és vocacional: no vull fer diners, vull ser mestre”

Pekka Tukonen és llicenciat en Pedagogia i dirigeix l’escola Saunakallio de Järvenpää, una localitat del sud de Finlàndia. Casat amb una catalana, coneix bé els sistemes educatius dels dos països. Ha participat a la UVic en una sessió del Simposi Internacional sobre la Formació Inicial dels Mestres.

  • El 9 Nou
  • 09/03/2015 | 20:02

– Què pensa un mestre finlandès quan veu que el seu sistema és al centre del nostre debat pedagògic?
– Nosaltres no posem tant d’èmfasi en les comparacions educatives internacionals. Allà som força crítics amb la nostra educació. En el cas de Catalunya, no s’ha de copiar directament un model de fora, sinó agafar poc a poc el ritme de millora. Els canvis triguen molt a produir-se.
– El seu prestigiós model el van començar a pensar fa molts anys?
– Es podria anar fins al 1860, quan es va implantar l’educació unitària per a tothom, en bona part a través de l’Església. Però si no volem anar tan lluny, ens podem quedar al 1970 quan va començar la nova carrera universitària de Mestres, de cinc anys. La millora de la formació de mestres era la base de la millora de l’escola. Com ara aquí, hi havia molt d’interès a agafar idees de fora, del sistema Montessori d’Itàlia i altres…
– Malgrat que tothom els posa com a exemple, vostès es plantegen millores…
– Nosaltres hem tingut un projecte curricular, que s’elabora a nivell ministerial i després a nivell municipal. Cada deu anys, més o menys, el renovem, i ara estem renovant el que entrarà en vigor el 2016, amb l’objectiu principal d’intentar ensenyar millor però menys coses. Es farà èmfasi en allò en què els alumnes són actius: noves tecnologies, noves maneres d’ensenyar… A Järvenpää també treballem en la col·laboració amb els pares. Ja controlen els deures, per exemple, però volem que siguin més participatius en la vida diària de l’escola.
– Ens ha arribat que vostès volen suprimir la cal·ligrafia de lletra lligada…
– Correcte. Quan jo era petit, igual que aquí, la cal·ligrafia era molt important. Han passat vint o trenta anys, i s’ha estudiat que la lletra simple i la lligada estan tan a prop que potser no cal ensenyar lletra lligada. I en lloc d’això, ensenyar l’ús del teclat (hi ha qui diu que no s’hauria de fer amb el sistema qwerty perquè a les pantalles tàctils s’escriu diferent…). Però tot això és una anècdota. El fons de la qüestió és si serveix perquè els estudiants aprofundeixin en els temes.
– Una cosa és que Finlàndia revisi el projecte curricular i aspectes com aquest. L’altra és canviar el marc legal, les lleis educatives bàsiques. Allà com funciona?
– Hi ha més consens. Des de principis dels anys 70 fins aquest moment hem tingut més de 20 governs, que també vol dir més de 20 ministres d’Educació, i els canvis no han estat tan grans. Passi el que passi a les eleccions –i aquesta primavera en tenim– el pla d’estudis continua. Tenim més clar la meta cap on ens dirigim i aquí, desgraciadament, sembla que els polítics hagin de demostrar alguna cosa. Amb tota la sinceritat, crec que el tema de l’educació és massa polític.
– Esperem que l’escola ho ensenyi tot, i oblidem el paper de la família?
– A Finlàndia hi ha més coresponsabilitat, l’escola té més suport des de la família i es pot concentrar més en l’aprenentatge tradicional. En el cas de la nostra escola, en un barri una mica marginat, tenim un suport específic per aquest aspecte. Tenim uns 240 alumnes i rebem uns 100.000 euros l’any per organitzar activitats de suport. Hem contractat, per exemple, un treballador de suport, una mena de motivador.
– Hi ha una preocupació per garantir la igualtat d’oportunitats…
– No tenim tantes diferències entre zones i, per tant, entre oportunitats com aquí. Es mesura per si la taxa d’atur i el nivell d’immigració superen la mitjana. I pel nivell d’educació dels pares. Segons aquests tres criteris, pots tenir un ajut especial. Les escoles on hi ha aules grans també reben ajuts extres… aula gran per a nosaltres és aquella que té més de 25 alumnes. Pots contractar ajudants d’aula, per exemple. O fer activitats extraescolars dins del mateix centre, si els pares no els porten a fora.
– Com és possible, però, que amb menys hores lectives vostès aconsegueixin resultats millors?
– L’escola finesa és molt pràctica, no es concentra només en el que es mesura als informes PISA. Però hi ha un aspecte clau: més del 99% dels alumnes acaben la secundària obligatòria. En la nostra escola, repeteixen curs com a màxim un o dos alumnes. I si algú té problemes d’aprenentatge a Primària, amb menys de 10 anys, rep de seguida l’atenció de l’equip psicopedagògic.
– Fan més deures a casa?
– Tenim horari intensiu i es fan més deures a casa, però tampoc no tant. Personalment, jo posaria un horari més complet. A Primària, per exemple, comencen a les 8 o a les 9 i acaben a les 12 a la 1. I després, club extraescolar fins al voltant de les 4.
– Un dels aspectes en què vostè insisteix especialment és el de les llengües. Aquí estem a anys llum del seu nivell d’anglès…
– Es comença molt aviat en tot: anglès, informàtica… Per això no pot ser que al cap d’un temps tinguin un nivell tan baix en la llengua. Allà comencen amb l’anglès als 10 anys, tercer curs de Primària. Ha d’haver-hi un problema metodològic.
– Tenen un cas semblant al nostre, amb dues llengües…
– Sí, el finès i el suec. El suec es parla només a les zones costaneres, un 4% aproximat de la població. Però és obligatori a tot el país… com si aquí el català fos obligatori a tot l’Estat espanyol. Jo era de zona monolingüe finesa, però a l’escola vaig estudiar suec, i l’he de saber per ser funcionari. Tot i això, el nivell de suec ha baixat, i en el nou currículum es preveu començar a estudiar-lo a sisè de Primària i no a setè com ara. A tot això hi afegim llengües optatives, que poden ser rus, alemany i francès.
– La formació dels mestres és important?
– La millora de l’educació dels mestres és clau. Allà és molt difícil d’accedir per ser mestre, més que advocat o metge. És respectada, i es conserva el seu caràcter vocacional: no vull fer diners, vull ser mestre.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.