EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

El Moianès demana oficialment el seu reconeixement comarcal aplicant la llei actual

Els deu municipis que integren el Moianès lliuraran abans que acabi l’any una petició oficial al Departament de Governació de la Generalitat reclamant que s’iniciïn els tràmits pel seu reconeixement comarcal i la seva adscripció a una futura vegueria de la Catalunya Central.

El 9 Nou
19/11/2009

Els plens dels ajuntaments de Moià, Calders, Castellcir i Collsuspina ja han aprovat la moció que fa aquesta petició i la resta de municipis està previst que ho facin abans del 15 de desembre. D’aquesta manera es reactiva la històrica reivindicació del reconeixement oficial d’aquesta comarca natural, amb una població de 13.000 habitants i dividida actualment entre el Bages, Osona i el Vallès Oriental.

Si un habitant de Castellterçol es queda a l’atur i s’ha d’anar a inscriure a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya de Granollers aquest servei no li facilitarà cap dada de possibles feines a municipis veïns com Moià o Collsuspina perquè pertanyen a d’altres comarques. Aquest és un dels exemples que posa l’alcalde de Moià i president del Consorci per a la Promoció de Municipis del Moianès, Josep Montràs, per evidenciar la necessitat del reconeixement comarcal de les deu poblacions que actualment constitueixen la comarca natural.

A banda dels motius històrics i geogràfics que des de l’any 1986 serveixen com a argument per la defensa del territori del Moianès, Montràs afirma que poder funcionar com a comarca és bàsic per a la gestió ‘del dia a dia’. Actualment, explica, el Consorci del Moiànès està exercint les funcions d’un Consell Comarcal, però sense rebre els recursos econòmics corresponents per fer-hi front.

Actualment, explica, el Consorci està treballant amb tres consells comarcals, el del Bages, el d’Osona i el del Vallès Oriental. Això, afirma, complica molt la gestió dels serveis destinats a aquestes poblacions, totes allunyades de les capitals de comarca. Molts dels serveis comarcals no hi arriben i el Consorci està fent una funció de suplència. Per això reclamen un reconeixement comarcal i la creació d’un Consell que gestioni els recursos destinats a aquestes poblacions, que actualment van a parar als consells comarcals als quals pertanyen.

Fa molts anys que aquestes deu poblacions reclamen poder ser reconegudes com una realitat comarcal. Entre els anys 2003 i 2004 es va reactivar la petició, però aleshores el Departament de Governació va recomanar als municipis esperar a tenir una nova Llei d’Ordenació Territorial per fer la demanda de forma oficial.

Una delegació d’alcaldes es va reunir el passat 21 d’octubre amb l’actual titular de Governació, Jordi Ausàs, per reactivar aquesta petició i d’acord amb ell van decidir reactivar la petició de forma oficial. Per aquest motiu, els ajuntaments tornaran a aprovar una moció reclamant el reconeixement del Moianès.

A diferència de la moció que es va aprovar fa uns anys, en aquesta ocasió tots els municipis afegeixen a la demanda poder formar part d’una futura vegueria de la Catalunya Central. En la primera no es demanava cap adscripció concreta.

Precisament ara fa un any que es va constituir l’Associació Endavant Moianès, Endavant la Comarca (EMEC), per reclamar el reconeixement comarcal basant-se en l’Informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya de l’any 2000, més conegut com ‘Informe Roca’, que ja contemplava la creació del Moianès.

Els municipis que s’integrarien en aquesta nova comarca són Moià, Calders, L’Estany i Monistrol de Calders, actualment al Bages. Santa Maria d’Oló, també bagenc, va votar en referèndum l’any 2003 no canviar de comarca. El reconeixement del Moianès deixaria el Vallès Oriental sense Castellcir, Castellterçol, Sant Quirze Safaja i Granera, mentre que Osona perdria Collsuspina. Actualment, en aquests municipis hi viuen uns 13.000 habitants.

Per justificar la necessitat de constituir la nova comarca, el Consorci del Moianès es va dotar l’any 2003 de l’estudi ‘El Moianès. Desenvolupament territorial en el marc de l’organització comarcal’, elaborat per Xavier Rúbio i Rovert Casadevall. Segons l’estudi, l’experiència del treball mancomunat a través del Consorci és un dels elements claus en la justificació de la creació de la comarca.

Precisament, el procediment que s’està seguint per fer aquesta petició és el que es recomanava en aquest treball. Establia que en primer lloc, els deu municipis han d’aprovar un acord de ple per deixar de formar part de la comarca a la qual pertanyen en l’actualitat per adherir-se a la de nova creació. Posteriorment, l’acord, juntament amb una memòria justificativa, s’han de transmetre al Departament de Governació, que haurà d’obrir un expedient.

A partir d’aquest moment, la comissió de delimitació territorial i la comissió jurídica assessora han de fer un informe perquè el Departament de Governació acabi de prendre una decisió. Si és favorable, el Govern hauria d’elaborar un projecte de Llei que hauria d’aprovar el Parlament.

En el cas que el procediment tiri endavant, el Moianès seria la primera comarca de Catalunya en constituir-se després del procediment extraordinari que l’any 1988 va donar lloc a la creació del Pla de l’Estany, el Pla d’Urgell i l’Alta Ribagorça.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 855 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't