Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

El problema de ser jove il·lustrador

Tres artistes ens expliquen la seva experiència en aquest món, els seus somnis i desventures per tal d’aconseguir fer-se un lloc en un cercle ple de dificultats, on la imaginació està poc valorada.

  • El 9 Nou
  • 07/11/2012 | 10:52
  • 0

Un dibuix no només pot dir més que mil paraules, sinó que a més es capaç de mostrar sentiments profunds que només un psicoanalista podria expressar. Una radiografia social personal a través de la senzillesa i la fragilitat que proporciona la línea. Una barreja explosiva del reflex que som. La il·lustració es un accés a la fantasia,una autopista a la imaginació més profunda que sovint, no arriba a veure mai la llum per falta de recolzament per part de les institucions.

Els joves artistes ho tenen complicat alhora d’aconseguir promocionar-se. “Avui dia, les xarxes socials i els blogs són el millor medi que hi ha pel que fa a noves tecnologies. Però el boca a boca també fa molt” explica la il·lustradora Mayta Rodríguez, autora del bloc Maytasuna. I afegeix que “participant a concursos d’il·lustració i pintura, també es un bon mètode, encara que no guanyis, de vegades exposen les obres dels participants”.

Altres mètodes es intentar-ho mitjançant les xarxes socials com el Tumblr, el Facebook o el Twitter, encara que si es volen posar en contacte amb altres artistes i comentar les obres, la xarxa DeviantART ofereix aquesta possibilitat.

La il·lustradora Sacandalwood Ki, explica que ella va començar a dibuixar per afició i no ha estat dins fa relativament poc quan va començar a plantejar la possibilitat de treballar-hi.“En el mercat del manga per exemple, encara queden alguns prejudicis contra els autors espanyols, ja que pensen que si aquest no està dibuixat i editat a Japó es de menor qualitat.”

Algunes de les iniciatives vigents a Barcelona són per exemple, Art Nou que pretén donar a conèixer el potencial dels joves talents i tombar la barrera que sovint separa les galeries dels artistes joves de Barcelona Art Nou proposa a més de donar a conèixer nous artistes, contribuir a establir,dinamitzar i ampliar les xarxes artístiques locals. Però de vegades aquest tipus d’iniciatives tampoc fan l’efecte i s’han de buscar altres mètodes, com els que fan servir La Colla del Dimecres, un grup de pintors oberts a tothom que fa servir la tècnica de l’aquarel·la com a mitjà d’expressió, i que tal com diu el propi nom queden tots els dimecres al matí “per tal de gaudir i passar-s’ho bé, que en definitiva és l’objectiu”. Altres projectes com Ilustreando promocionen la feina d’il·lustradors d’arreu del món gratuïtament.

“La gent ha d’aprendre a valorar la teva feina, per tal que un artista pugui seguir endavant. En el món de l’art hi ha veritables preses de pèl en concursos o ofertes de feina: cedeixes tots els drets de la teva obra a canvi de “publicitat” en la que de vegades no consta ni el nom de l’autor. O haver de pagar per participar en un concurs i que ni tan sols seleccionin la obra per exposar-la” explica Mayta amb frustració als ulls.

També hi han noves tecnologies que ajuden al joves artistes ( i als no tant joves) a l’expressió. Les aplicacions com Brushes i SketchBook permeten crear una obra gràfica sobre pantalla. Cada vegada més il·lustradors, tant amateurs com professionals reconeixen les tabletes com a una nova eina de creació. Encara que per uns es un simple experiment, per altres es el futur de la professió. Avui en dia, com en tot, ja s’ha adoptat un terme per designar l’acció de pintar en les tabletes amb els dits: fingerpainting.

Però amb el principal problema que es troben molts artistes plàstics són les traves. “No tenir la informació necessària d’eines, llocs per donar-me a conèixer, ni els suficients contactes, això lligat a la timidesa i el negativisme d’una persona jove, inexperta i una mica perduda. A part, que la societat infravalora molt el treball d’una artista” comenta amb tristesa la il·lustradora Cristina Anithsirc.

Per la seva banda, Mayta diu que “fa uns anys, quan vaig començar, el més fàcil era exposar en bars o locals comercials. És una inversió de temps i diners ( preparar les obres per penjar-les, fer els cartells amb publicitat, …) de la qual no saps si obtindràs resultats o si recuperaràs la inversió feta”. I afegeix que “per exposar en una galeria d’art la inversió és encara més gran. Això si trobes una galeria que li agradi el que fas, ja que moltes et demanen fins hi tot un currículum i si no tens experiència es complicat. A més per poder facturar t’has de donar d’alta com autònom, el que encara costa més diners.”

Amb la crisi i les retallades culturals el sector es queixa d’estar pitjor. La Cristina, per exemple, creu que s’hauria de millorar i promocionar més els col·lectius artístics i la borsa de treball. Així com l’assessorament, en tots els aspectes, però sobretot “és molt important treure la por al rebuig i al fracàs”.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.