Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“El procés de distensió que hem obert amb CiU va per bon camí”

Entrevista a l’alcalde de Manlleu, Àlex Garrido, d’ERC

  • El 9 Nou
  • 13/07/2016 | 10:11
  • 0

-Es compleix un any de mandat i vostè, en minoria. Pateix en aquesta situació?
-Patir no, però dur temes al ple sense la seguretat absoluta que prosperaran provoca una petita angoixa. De totes maneres, en els últims temps hem millorat les relacions amb l’oposició.

-Amb l’oposició? Amb Convergència.
-No ens hem tancat a parlar amb ningú, però és cert que Convergència s’ha prestat més a col·laborar. Prioritàriament, parlem amb ells a l’hora de buscar consensos.

-Buscar consensos vol dir explorar un pacte?
-No només això. Vol dir parlar de temes troncals de la ciutat, trobar-nos i discutir-los conjuntament.

-Abans han hagut de posar el marcador a zero? ERC i CiU duien una motxilla de greuges.
-Sí. A la primera trobada ja vaig dir-ho: el primer que cal és passar pàgina, començar de zero i mirar cap endavant.

-Però vostè vol un pacte?
-Estem oberts a qualsevol pacte per ampliar el govern actual i el procés de distensió que hem obert amb CiU va per bon camí. Per saber si es concretarà o no en un pacte haurem d’esperar. En temes de ciutat truco a en Benjamí [Nieto], parlem i mirem de treballar conjuntament.

-Com definiria la relació amb Nieto?
-Cordial.

-En un eventual pacte amb CiU també hi hauria d’haver l’ara regidora no adscrita, Maite Gallifa?
-És una persona vàlida, però entenem la dificultat que representa per part de CiU. La nostra voluntat és obrir el govern a qui vulgui entrar-hi, amb qui existeixi sintonia, amb qui tinguem afinitat, amb qui ens sentim còmodes governant junts. La Maite Gallifa podria ser-hi, com també en Miquel Sánchez [regidor d’ICV].

-I s’atura aquí? No ha esmentat la CUP ni el PSC.
-Amb la CUP ens hem trobat en alguna ocasió, però sempre han deixat clar que no volen entrar al govern; i amb el PSC en un moment inicial hi havia l’opció de pacte, però ara és més complicat.

-Amb pacte o no necessitarà consensos. Per aprovar el POUM, per exemple. És un tema poc visible, però molt important?
-És fonamental. Necessitem un creixement industrial, comercial i reordenar molts aspectes. Ens hem trobat amb tots els partits per treballar conjuntament el POUM. La voluntat de consens és màxima.

-Diu que és molt important, però que calgui revisar-lo vuit anys després d’aprovar-lo és un fracàs.
-No ho és. Les expectatives de creixement són diferents. La previsió que Manlleu creixeria de forma substancial s’ha demostrat que no ha estat així ni serà així. Per això fer el nou POUM és una oportunitat per adaptar-nos a les circumstàncies actuals.

-No fa un joc de mans? Parla d’oportunitat quan, en realitat, fer el POUM és una obligació: hi ha una sentència que l’ha invalidat. Aquest és el motiu.
-D’una sentència se’n pot treure l’oportunitat. Ho veiem com una oportunitat.

-El POUM no inclourà el pont de la Devesa.
-No.

-Així mateix?
-Sí. És que el pont Vell de Manlleu, com demostren les dades de l’estudi de mobilitat, pot assumir més trànsit. Hi ha altres vies d’accés, els vehicles pesats que han d’anar a les zones industrials no han de passar pel passeig de Sant Joan. Per això necessitem reforçar altres accessos i fer una circumval·lació a Manlleu més que no pas un pont nou.

-Que existeix un problema d’accessos ja se sabia.
-Hi ha un problema d’accessos, sí. Resoldre’l és una prioritat.

-Recentment han validat l’acord amb la UVic-UCC per adscriure el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis del Museu del Ter a la UVic. Va brindar amb cava el dia que es va certificar?
-No ho vaig fer, però amb la regidora Marta Alsina, amb qui vam dur les negociacions, havíem dit que ho faríem. Ho tenim pendent. Potser serà millor fer un bon arròs més que una copa de cava perquè creiem que és una excel·lent notícia: reforça els vincles amb la UVic, garanteix la continuïtat del CERM sota el paraigua d’una institució molt potent que té més capacitat que un ajuntament per obtenir recursos, encàrrecs… És una decisió estratègica.

-Però estratègica per què? Perquè vostè creu que és un primer esglaó i el segon ha de ser que la UVic tingui una facultat a Manlleu?
-Hi estem treballant. En totes les reunions hem deixat clar que és un primer estadi. A la petició de tenir una facultat a Manlleu hi ha una receptivitat molt més gran del que pensava trobar d’inici.

-I si li dic que és impossible? Què em dirà?
-Li diré que no té raó. No ho és, d’impossible. S’han posat estudis sobre la taula. Si no existís la possibilitat no se n’hauria parlat. Fins i tot s’ha anat a veure un espai.

-La Cooperativa?
-Sí. Veiem que és possible i treballarem perquè sigui possible.

-En aquesta línia, li va saber greu no haver pogut ser el primer ajuntament d’Osona a aprovar la moció de suport a la Facultat de Medicina?
-En el moment que se’ns va presentar vam entendre que era molt precipitat. La volíem treballar millor.

-Però la va retirar. Hi ha qui diu que des d’ERC de Vic li van dir que la retirés.
-La decisió va ser meva. És l’alcalde qui té la competència per entrar o retirar mocions de l’ordre del dia.

-Li agradaria tenir aprovat el pressupost? Estem a juliol i no s’ha aprovat ni s’aprovarà.
-M’agradaria tenir aprovat el pressupost de l’any 2017 al mes d’octubre.

-Però el d’aquest any està prorrogat.
-Treballarem per fer una proposta del pressupost de l’any 2017 a 30 de juliol, presentar-lo a tots els grups, aprovar les ordenances fiscals al setembre i a l’octubre o al novembre aprovar pressupost.

-Aquí hi ha un càlcul de l’equip de govern? Vostès saben que si tenen el pressupost prorrogat i continuen en minoria disposen d’un roc a la faixa: el proper pressupost el poden aprovar per junta de govern.
-No. El Constitucional va suspendre fa pocs dies una part de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) que incloïa aquesta possibilitat.

-Però el càlcul l’havien fet. La decisió de prorrogar-lo no és pas de fa pocs dies.
-La decisió de prorrogar-lo es pren per la dificultat de quadrar-lo, perquè com que els números són tan ajustats no existeix marge de negociació política i perquè, en no haver-hi inversions amb diners propis –les que fem es financen amb de recursos d’altres administracions–, preferim treballar bé el de l’any 2017.

-El que sí van adjudicar per junta de govern va ser la gestió del pàrquing. Calia fer-ho així? No calia.
-Per les característiques del contractes sí que calia.

-Es podia, però no calia.
-Les condicions de licitació, amb un contracte menor de 20.000 euros i de quatre anys, atribueixen la competència a la junta de govern i no al ple.

-Està content de com ha acabat?
-Sí, tot i que ho havíem d’haver matat abans.

-Per què no ho va fer?
-Perquè volíem negociar-ho. Volíem un consens. De fet, ja ho podíem haver aprovat per junta de govern fa un any. I no ho vam fer. Vam preferir redefinir la zona blava, crear les zones taronja… Però això va fer que passés temps i, com que no arribàvem a un acord i s’allargava, hi va haver la denúncia del PSC…

-Que tenia raó.
-Sí, tenia raó, però per buscar aquests consensos ens cal fer política i a vegades fer política vol dir prendre decisions que potser no acaben d’ajustar-se absolutament a la normativa. Tampoc vam fer cap il·legalitat. La voluntat era buscar el consens i millorar la zona blava.

-I la biblioteca? Ara sí: compte enrere.
-Sí, tot i que la previsió d’obrir-la la primera quinzena de setembre serà difícil de complir. Tindrem un servei molt novedós d’autopréstec, però cal posar xips a tots els llibres. Avui mateix [dimarts pel lector] els camions se’ls han endut. És un procés laboriós. Ens pot fer endarrerir l’obertura un parell de setmanes.

-Després de la biblioteca, el teatre?
-Ja hem fet reunions amb l’empresa que va guanyar el procés de direcció d’obres i d’elaboració del projecte. En dos mesos volem tenir-lo per licitar-ho a finals d’octubre.

-Ara semblarà que tinguin pressa. Fa deu anys que s’arrossega el tema del teatre.
-No és que tinguem pressa, sinó que ara ho tenim tot a punt per fer-ho possible. De pressa n’hem tingut sempre.

-Doncs diguem-ho diferent: han tingut altres prioritats.
-En mandats anteriors vam treballar molt per fer-ho possible…

-… però no van posar ni una totxana…
-… és que no podíem. Primer necessitàvem un acord amb l’Associació Teatre Centre. No era fàcil. Ningú ens pot dir que no ho hem treballat, i molt, per fer-ho possible.

-De fet, ho duia al programa. Els programes són per complir-los?
-Sí. I estem satisfets del grau de compliment del programa amb un sol any de mandat.

-Deixi’m dir-li una proposta que no duia al programa: apujar més l’IBI al 10% dels immobles industrials, comercials i de serveis amb un valor cadastral més alt.
-Tampoc duia al programa que el 90% restant dels immobles pagaria menys d’IBI.

-N’està satisfet del resultat del FES Manlleu?
-Molt. Va anar bé. És l’exemple que es poden fer processos participatius participats. El Pla Educatiu de Ciutat o el del passeig del Ter, que començarem després de l’estiu, també van en aquesta línia.

-Les empreses li demanen fibra òptica.
-La posarem. És possible i podem fer-ho de forma immediata. També ens demanen més sòl industrial i millors accessos. Tenim estratègies que poden anar per bon camí.

-Parli’m del comerç. A Can Brocato s’hi instal·larà un Bon Preu i a la zona oest podria anar-hi un Mercadona. Ho entendran els comerciants?
-No ha de fer mal al comerç. La implantació d’una gran superfície pot ajudar. L’opció del Mercadona no sabem si prosperarà, però és un trasllat. No és una obertura d’un nou centre. I s’ubicaria a Gràcia, un barri que està profundament mancat de serveis comercials.

-L’última: ja s’entrena per demanar la revenja jugant a bàsquet a Anna Erra?
-M’entreno més que mai i abans d’acabar l’any a veure si podem fer un nou matx. Si en comptes d’un 21 fos un 1 contra 1, millor. Em presto a anar a Vic per intentar guanyar en camp contrari.

Comentaris

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.