El 85% de les dones a qui s’ha convocat des del programa de cribratge del Consorci Hospitalari de Vic per la detecció precoç del càncer de mama han respost a la crida per fer-se una mamografia. Una dada molt positiva, segons els responsables. Dimecres, en una jornada a l’Hospital General de Vic coincidint amb el Dia Mundial del Càncer de Mama, es va fer balanç a 10 anys de programa, que ha permès detectar 273 casos.
La doctora M. José Martínez, directora de l’Oficina Tècnica de Cribratge d’Osona, destaca que la detecció precoç del càncer de mama és especialment important. “Incidir en la fase inicial permet tractaments menys agressius i millorar els índexs de supervivència”. Uns índexs que superen, globalment, el 80% dels casos però que no eviten, malgrat tot, que el de mama sigui la principal causa de mort entre les dones que pateixen càncer, amb el 30% dels casos.
A Osona, des que ara fa 10 anys es va posar en marxa el programa de detecció precoç de l’Hospital General de Vic s’han fet 60.000 mamografies. Hi ha hagut una molt bona resposta entre les dones a qui es convoca voluntàriament a la prova, totes les que tenen entre 50 i 69 anys, que s’ha acabat situant al 85% de mitjana. “Ara mateix tenim una població diana de 16.600 dones”, explica Martínez. A través del programa, en aquests 10 anys s’han pogut detectar 273 càncers.
Amb dades d’Osona, és gràcies a la detecció precoç que en el 95% dels casos de càncer s’ha pogut aplicar cirurgia conservadora, que evita que l’afectada perdi el pit, i que en el 75% s’hagi pogut utilitzar la tècnica anomenada del gangli sentinella, amb la qual “s’evita haver de fer un buidament ganglionar i totes les complicacions que se’n poden derivar”, diu Martínez. De cara al futur, el repte és reduir el nombre de recitacions –segones o terceres observacions davant de dubtes– i rebaixar el percentatge de càncers d’interval, els que apareixen en el marge de temps entre una i altra ronda, que són el 18,7% dels casos detectats.
La jornada de l’HGV es va tancar amb la intervenció de la periodista d’’El País’ Milagros Pérez Oliva, especialitzada en temes de salut, que també ha superat un càncer de mama. Parlant del tractament de la malaltia, va fer una defensa a ultrança de la medicina convencional, que va contraposar a les alternatives. “Res no és millor que la medicina científica”, va dir, i va citar l’exemple de Steve Jobs, de qui diversos articles que han aparegut els últims dies consideren que haver perdut els primers dos anys buscant tractaments alternatius del càncer van fer irreversible el procés. Com a molt, segons Pérez Oliva, des de la medicina alternativa pot haver-hi tractaments coadjuvants per fer més suportable la simptomatologia, “però mai com a solució excloent de l’altra, i molt menys per evitar tractaments com la ràdio o la quimioteràpia”, va sentenciar.
En un altre moment va fer una reflexió sobre el suport al malalt de càncer, amb un consell molt clar: “Compte amb la tirania del discurs positiu”, va dir, perquè un missatge d’ànim i d’optimisme davant d’algú que pot estar vivint una depressió a causa d’un càncer “pot acabar-lo d’enfonsar”. Per la periodista avui defensora del lector d’’El País’, “el més important és la companyia” i fer-li costat en els estats d’ànim que tingui durant el procés.
Pérez Oliva va referir-se també al dret a l’equitat de resultats i expectatives de supervivència per als malalts de càncer. No hi ha dades sobre el de mama, però en intervencions de cor “tenim diferències de fins al 44%” en taxes de supervivència d’un hospital a un altre després d’una intervenció. “Són diferències que el sistema no es pot permetre”, va dir.
Des de l’any 2007, quan l’Hospital General de Vic va renovar la seva Unitat de Patologia Mamària per millorar-ne l’eficiència, s’han fet 97 procediments de cirurgia oncològica que han beneficiat 55 dones. “Els tenim acotats a 20 cada any”, va explicar en la seva ponència el responsable de la unitat, el Dr. Constantí Serra. El que inicialment va començar amb les mastectomies –extirpació parcial o total de pit– ha evolucionat cap a la cirurgia oncoreparadora i, finalment l’oncoplàstica, en què gràcies a la implantació de pròtesis de silicona o els anomenats penjolls –muscles, grassa o pell que s’extreuen d’altres parts del cos– s’estan aconseguint cada cop millors resultats en l’aparença del pit i la comoditat de la dona.
En aquests cinc anys, les intervencions s’han fet amb el suport d’un equip de Manresa que es desplaçava mensualment a Vic, per treballar-hi al costat de professionals de l’Hospital. Ara, i gràcies a una estada de formació que la cirurgiana Meritxell Medarde ha fet a l’Hospital Universitari de Ciudad Real, “podem anunciar que aviat serem autosuficients”, va destacar el doctor Serra. Segons ell, haver d’acotar els procediments a 20 cada any “fa que no donem l’abast”. Serra també va defensar un servei de consulta externa per a menors de 50 anys, i un seguiment específic del grup de risc per factor hereditari, que són al voltant d’un 10% dels casos.
{{ comment.text }}