EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

El Ripollès té la població més alta d’isards i els millors exemplars de tot Catalunya

En el darrer cens que es va fer a la reserva nacional Freser-Setcases a finals de juny es van comptabilitzar 3.087 animals. El fet que el pestivirus no afectés aquesta reserva ha permès que sigui la que té més població de Catalunya. L’any que se’n van censar més va ser el 2007, amb 3.317.

El 9 Nou
17/07/2012

La reserva nacional de caça Freser-Setcases té 3.087 exemplars d’isard. Aquesta és la xifra estimada que ha sortit del darrer cens que van fer tècnics de la Generalitat a finals del mes de juny.

Segons Jordi Xifra, director tècnic de la reserva, la població d’isards al Ripollès “es manté, ja que respecte a l’any passat només ha baixat de 80 animals”, i continua essent la més gran de Catalunya, on hi ha set reserves nacionals. Alhora també té els millors exemplars del país.

El cens de la reserva Freser-Setcases es va realitzar durant tres dies i a partir de disset itineraris diferents, amb tècnics de la Generalitat, agents rurals i voluntaris. L’objectiu és poder saber quants animals es poden caçar durant la temporada.

Josep Maria López, tècnic de l’àrea de Caça del Departament d’Agricultura, explica que la població d’isards del Ripollès és la més ben valorada i més nombrosa perquè va ser l’única reserva nacional on no va afectar el pestivirus, tenint en compte que va provocar una gran mortaldat.

“Això fa que hi hagi una població generosa i els exemplars tinguin les millors puntuacions”, explica López.

La població d’isards en aquesta zona s’ha mantingut al llarg dels anys, ja que l’any 1996 hi havia 2.600 exemplars censats i el 1999 n’hi havia 2.914; actualment supera per poc els 3.000.

L’any que se’n van censar més va ser el 2007, amb un total de 3.317. López explica que a l’hora de censar els animals “s’identifiquen els mascles, les femelles i també les cries”, i en el cas de la que es va portar a terme al Freser-Setcases es va fer al llarg de disset recorreguts diferents per tota la reserva.

Precisament aquest any s’ha introduït una novetat: a partir d’un nou prismàtic amb làser, s’indica la distància que hi ha fins a l’animal que s’està veient “i això ens ha de servir per conèixer la densitat d’isards que hi ha a la reserva, dada que fins ara no teníem”.

De tota manera, Jordi Xifra diu que no es podrà saber fins d’aquí a unes setmanes “perquè ara estem en període de valoració”.

La reserva nacional de caça de Freser-Setcases es va crear l’any 1966 i té una extensió de 20.200 hectàrees, de les quals n’hi ha 14.200 que corresponen a la propietat pública, en què els propietaris són ajuntaments de les valls de Camprodon i Ribes i la Generalitat.

El Ripollès no només té la població més gran d’isards. Els millors exemplars també es poden caçar a la reserva nacional Freser-Setcases.

La manera de saber-ho és per les banyes. Josep Maria López explica que amb les banyes es fa una mesura que “dóna un indicador per saber si és un bon exemplar o no, i de la reserva Freser-Setcases en surten els millors isards”.

A partir d’aquesta dada extreta de les banyes, es cataloguen els animals i es classifiquen “exactament com es fa a les olimpíades perquè puguin ser trofeus de caça: medalla d’or, plata i bronze”, explica López.

Aquests exemplars es poden caçar, però amb una supervisió. Quan es vol caçar un trofeu primer s’ha de participar en un sorteig, que s’haurà de pagar, i a l’hora d’anar-hi sempre s’haurà de fer acompanyat d’un guarda forestal, i amb un temps màxim de dos o tres dies per aconseguir l’animal.

Una vegada s’ha caçat l’exemplar desitjat, l’agent s’encarrega de mesurar les banyes de l’isard “i això es comptabilitza en euros”.

Segons López, el preu varia i pot arribar fins als 4.000 euros. Aquest sistema és una font d’ingressos per a la Generalitat.

La caça selectiva de l’isard així com una part de la caça de trofeu es fa majoritàriament per caçadors locals, amb un considerable descompte (40%) de les tarifes aprovades per a la resta dels caçadors.

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

En aquesta enquesta han votat 51 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't