Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“El sentiment és d’impotència”

Bruna González i Eduard Fernández, de Vic, tots dos de 18 anys, estan fent de voluntaris en un camp de refugiats de Grècia i demanen ajuda per la situació “desesperant” que s’hi viu

  • El 9 Nou
  • 14/06/2016 | 13:35
  • 0

Només tenen 18 anys, però Bruna González i Eduard Fernández, de Vic, no van dubtar a fer les maletes i anar a Grècia a ajudar els refugiats que encara estan allà patint des de fa mesos. Estan convivint en una comuna de voluntaris de diversos llocs del món al camp de Hara (Polikastro), molt a prop de la frontera amb Macedònia, i estan col·laborant amb el Baby Hammam, que consisteix a ajudar bàsicament els nens refugiats. La situació la qualifiquen “de dura i anguniosa” i senten molta “impotència” per no poder ajudar més. Per això han fet una crida a tothom que s’hi vulgui sumar per tal d’aconseguir diners per als afectats. Es pot fer a través del correu electrònic .

Fa pocs dies que hi són, però suficients per haver-se adonat de la gravetat de la situació. “Ens hem trobat amb casos alarmants com el de nens sense sabates que han de caminar quilòmetres per arribar a un altre país”, expliquen, i també diuen que molts dels refugiats “tenen una depressió a causa del patiment i la incertesa constant que pateixen”. Ells s’estan dedicant sobretot a col·laborar amb el Baby Hammam, “on ens cuidem de la higiene dels nens però també de jugar amb ells per tal de distreure’ls de les imatges que aquí es veuen”, expliquen. Resulta que al camp de Hara “no hi ha pràcticament res”, a diferència d’altres camps de refugiats com Eko “on hi ha molts projectes d’ajuda que tiren endavant”. A ells el que més els fa patir és la situació dels més petits: “Vas per la carretera i et trobes nens de 2 o 3 anys sols. Ningú els controla ni els vigila”, asseguren.

Tots dos coincideixen a dir que l’experiència està essent molt bona ““però molt dura” i sobretot de molta impotència “perquè no pots fer res per evitar tant patiment”, i afegeixen “al final del dia, pares i reflexiones i t’adones de com de gran és el problema”.

A banda de demanar diners per “comprar el que necessiten, que és molt, tenint en compte que hi ha dies que mengen i d’altres que no”, també fan una crida perquè hi vagin més voluntaris “sobretot que parlin àrab perquè tenim problemes de comunicació. Encara que nosaltres parlem anglès, moltes famílies no l’entenen”, expliquen. Qualsevol ajuda serà benvinguda.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.