Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“El terrorisme s’utilitza per atemorir la gent i crear necessitat de més protecció”

JOAN BARATA, doctor en Dret, consultor internacional en matèria de mitjans de comunicació

  • El 9 Nou
  • 25/04/2016 | 16:07
  • 0

-La llibertat d’expressió està més qüestionada que mai arreu del món?
-Sens dubte. La llibertat d’expressió està en un procés progressiu de deteriorament. A finals de la Segona Guerra Mundial es va reconèixer com a un dret universal amb una sèrie de trets comuns compartits a tot el món. Ara, però, cada estat hi està introduint matisos inacceptables per tal de justificar una restricció en el seu ús. Aquest tipus de polítiques constitueixen un atemptat directe contra el pluralisme i la democràcia.

-La seguretat nacional s’ha convertit en una excusa per limitar-la?
-Sí. No nego la legítima obligació que té tot govern de protegir els seus ciutadans, però sense llibertat no hi ha seguretat. El primer pas per preservar la seguretat dels ciutadans és garantir-los el ple exercici de les seves llibertats. Arran dels últims atemptats a Europa, els governs han pres mesures que suposen una intervenció desproporcionada a la llibertat de les persones i que no han servit per prevenir altres atacs.

-Però és innegable que la xarxa s’ha convertit en una eina de radicalització…
-La xarxa juga un paper en el procés de radicalització d’una persona, però hi ha molts altres elements que hi intervenen, com la falta d’integració o de protecció social. Si creiem que intervenint internet acabarem amb aquests processos, no solucionarem el problema perquè ni tan sols n’atacarem l’arrel. Sovint ens trobem que els governs impulsen noves lleis de seguretat més restrictives per calmar la població, però que en realitat no són eficaces.

-Amb això vol dir que la gesticulació s’ha convertit en una resposta habitual dels països colpejats pel terrorisme?
-Es tendeix a la política dels gestos immediats. Els governs entenen que el millor és aprovar una nova llei perquè sembli que es mouen encara que no serveixi per a res. Per desgràcia, s’acaba utilitzant el terrorisme per atemorir la població i per generar en els ciutadans una necessitat de sobreprotecció. Les escoltes massives de la NSA nord-americana, per exemple, són un atac directe contra l’Estat de dret. Els ciutadans tenim dret a salvaguardar la nostra intimitat.

-La inestabilitat regional al Pròxim Orient i al nord d’Àfrica, que pateixen el terrorisme amb extrema cruesa, pot fer descarrilar els processos democràtics que s’han consolidat, com el de Tunísia?
-Si el procés democràtic descarrila ho farà per altres motius, però no per la inestabilitat o el terrorisme. La democràcia és compatible amb la gestió de la inestabilitat. Tunísia ha patit molts alts i baixos, però s’encamina en la bona direcció.

-La Primavera àrab ha tingut èxit a Tunísia, però a Egipte, Líbia o Síria va degenerar en nous règims dictatorials o en conflictes armats. Quines raons expliquen que la revolució triomfés en alguns països i fracassés en d’altres?
-Les característiques de cada país són diferents. A Tunísia, a diferència d’Egipte o Líbia, hi havia una societat molt avançada i formada abans de l’esclat de la revolta. A més, era un país dotat d’unes estructures d’estat ben definides i d’una economia sostenible. Hi havia, en definitiva, sectors de modernitat que han permès consolidar el salt a la democràcia. A Egipte, en canvi, la revolució no va triomfar mai. Va estar sempre pilotada pels militars, que ostenten un gran poder al país, i ara sembla que el règim d’Al-Sisi s’ha imposat perquè les potències occidentals creuen que hi ha determinats estats que funcionen millor sota dictadures.

-Disposar d’uns mitjans de comunicació sòlids i independents es pot considerar una condició bàsica perquè un país sigui plenament democràtic?
-Fonamental. La llibertat d’expressió és un pilar innegociable per a tenir una democràcia forta. Els països en què s’apliquen restriccions en aquest àmbit no els podem considerar plenament democràtics. A Espanya mateix la transició política, la militar, l’educativa i la religiosa es van fer ràpidament, però va costar molt més que es produís el procés de liberalització dels mitjans de comunicació i que es consolidés la llibertat d’expressió com a un dret fonamental de tots els ciutadans. Només cal veure els anys que vam trigar a dotar-nos d’una autoritat de regulació en aquest àmbit que decidís amb quin criteri atorgar les llicències, per exemple.

-La secularització també s’ha de considerar un pilar innegociable en el procés de democratització?
-La secularització ben entesa, sí. No sóc partidari d’eliminar la religió de la societat, però cal garantir l’autonomia de la política respecte de les institucions religioses. En totes les societats hi ha valors que provenen d’una determinada tradició religiosa, però allò realment important és allunyar el discurs religiós del poder polític.

-A Tunísia els islamistes van estar a punt de fer descarrilar la revolució quan van intentar introduir els principis de la llei islàmica al cos jurídic del nou estat democràtic…
-No hem d’oblidar que a la Constitució espanyola segurament també hi podríem trobar arrels religioses cristianes. Cada societat té els seus valors culturals. El perill arriba quan les institucions religioses volen agafar un rol de caràcter polític, com pretenien els islamistes d’Ennahda a Tunísia. Després de la Segona Guerra Mundial, a Europa vam viure l’emergència dels partits democratacristians, uns dels principals constructors de la nova Europa. Crec que el món àrab necessita una versió pròpia de la democràcia cristiana europea per incorporar adequadament l’Islam a la societat, respectant la independència del poder polític. Però no hi ha incompatibilitat entre democràcia i Islam.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.