La magistrada María del Carmen Zabalegui Muñoz, que ha portat el judici pel crim de Rafaela Jacinta Díaz, la dona equatoriana trobada morta a Taradell l’estiu de 2006, ja ha dictat sentència contra l’únic acusat pel crim. Partint de la interpretació dels fets que va fer el jurat popular, ha condemnat Francesc Xavier Zamora Jiménez a 22 anys de presó, ja que no li han aplicat atenuant per consum de drogues. La defensa presentarà recurs contra la sentència.
La pena correspon a 18 anys de presó per un delicte d’assassinat amb traïdoria (per haver mort Rafaela Jacinta Díaz asfixiant-la amb una cinta d’embalar al voltant del cap); tres anys, sis mesos i un dia per un delicte de robatori amb violència (mentre la dona s’estava morint li va regirar la bossa de mà per agafar-li una targeta de dèbit i el telèfon mòbil); i sis mesos i un dia per un delicte d’intent de robatori amb força (per intentar treure 600 euros d’un caixer sense saber el número secret). De la mateixa manera, diu la sentència, haurà de pagar 260.000 euros d’indemnització als dos fills i la mare de la víctima.
La magistrada ha aplicat un agreujant de lloc per l’assassinat i el robatori amb violència, perquè el crim es va cometre en un punt “solitari, on no hi ha població”, per buscar “una més fàcil execució del delicte; essent l’acció mereixedora d’una major reprovació”.
Per contra, ha considerat que no se li havia de tenir en compte cap tipus d’atenuant per consum de drogues, tot i que en la majoria de casos, si es demostra aquest fet, contribueix a reduir la condemna. “El simple consum habitual de cocaïna, ni suposa la greu addicció a la substància ni que l’acusat tingués alterades d’alguna manera les seves facultats psíquiques en el moment de cometre els fets”, segons la sentència.
La família de Francesc Xavier Zamora començarà a tramitar aquesta setmana un recurs d’apel·lació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en considerar que la condemna s’ha fet només amb indicis i no amb proves clares. “Creiem que la sentència és injusta”, diu l’advocat de la defensa, Jordi Navarro.
La sentència deixa clar que l’element que va fer inclinar el jurat cap a la culpabilitat va ser l’ADN trobat a les ungles de la víctima. Si el pèrit va dir que només aguantaven un dia en bon estat de conservació –segons interpreta el jurat– vol dir que l’acusat va estar amb la víctima el dia del crim.
{{ comment.text }}