El candidat a CiU a les europees diu que si realment es vol fer creïble l’apel·lació que està fent Catalunya al dret de vot amb motiu de la consulta del 9N, el primer pas és participar a les eleccions del 25 de maig. Assegura que una alta participació serà una alta legitimitat.
La Comissió Europea, amb els missatges d’alerta respecte al procés català, els ha posat més feina a l’hora de convèncer l’electorat sobiranista de la importància de les eleccions del 25 de maig?
Europa és una unió d’estats i per tant es mou amb unes inèrcies molt fortes. Ara bé, tret d’alguna excepció, cap govern de la Unió ni els mateixos comissaris europeus han amenaçat, com fa Espanya, d’expulsions eternes per l’espai sideral i un futur apocalíptic en cas d’independència.
I en sentit contrari?
Hi ha hagut senyals interessants, com quan el president del Consell Europeu, Van Rompuy, va dir a Rajoy en roda de premsa a Madrid que esperava que el govern espanyol fes les reformes que fan falta si volia tenir un país unit. O la comissària Reding, a Barcelona, emplaçant directament Méndez de Vigo [secretari d’Estat d’Assumptes Europeus] a negociar amb els catalans sense línies vermelles.
És dels que creu que, arribat el moment, Europa es posarà de cara davant del procés català?
Sí. El gener passat, Jean-Claude Trichet, expresident del Banc Central Europeu (BCE), va comparèixer a la comissió d’Economia d’Estrasburg i li vaig poder dir que ell havia aconseguit en 30 minuts el que milions de catalans no havien aconseguit en 30 anys, que era la reforma de la Constitució espanyola [per limitar l’endeutament de les administracions i fixar mesures contundents contra la crisi]. Va reconèixer que Espanya estava en fallida, arruïnada, i no podia pagar les nòmines de l’agost de 2011. I que si Europa havia de comprar deute espanyol havia d’exigir garanties. Això implicava una reforma de la llei bàsica.
I quin efecte té, aquest episodi, per a la independència de Catalunya?
Que l’Estat espanyol està tan endeutat i arruïnat que arribat el moment no estarà en condicions de vetar ningú. Això li va dir The Economist al ministre Margallo quan el 2012 va amenaçar de vetar Escòcia si guanyava la independència al referèndum. La meva impressió, després de cinc anys al Parlament d’Estrasburg, és que Europa acabarà jugant un paper i que de manera discreta, per darrere, forçarà les coses.
Vostè tornarà a encapçalar la llista de CiU a les eleccions europees del 25 de maig. Com a eurodiputat també hi veu un interès afegit, tenint en compte el moment que viu el país?
Naturalment. De fet, si repeteixo és en bona part perquè estem en aquest procés. I s’ha escaigut, també, que la resta de candidats, tret de Santiago Fisas (PP), són nous. Jo potser ja hauria tornat, ja havia tingut l’experiència, però el president Mas em va dir que, justament ara, l’experiència i el coneixement d’Europa eren importants per a un moment clau com el que viu el país.
El 2009 hi va haver a Catalunya una participació del 37,5%, a les europees. Quin ha de ser el llistó?
No diré cap xifra, però el que més han destacat els mitjans internacionals és la legitimitat del nostre Parlament: un 70% de participació en les últimes eleccions. Els tres diputats que van anar a Madrid representaven, junts, 3,6 milions d’electors. El primer test que farà Europa és el de la participació. És l’Europa que l’endemà del referèndum escocès, si guanya la independència, sortirà amb un protocol de negociació per encarrilar el procés. Si els catalans, que tant estem reclamant votar i apel·lem a Europa per fer-ho, n’acabem prescindint, donarem un senyal desconcertant.
S’anuncia un futur Parlament Europeu amb més euroescèptics.
Hi haurà més atomització, sí. I partits euroescèptics o eurofòbics poden acabar essent els més votats en alguns països. I si davant d’això els europeistes arribem a Europa amb només un 30% de vots mobilitzats, se’ns podrà dir que tenim ben poca representativitat.
També es diu que el grup socialista pot desbancar el popular com a formació majoritària al futur Parlament. S’hi guanyaria?
Els socialistes van perdre 80 diputats a les eleccions de 2009, que ara no recuperaran. Hi pot haver un frec a frec amb el Partit Popular perquè ara aquest retrocedeixi. No veig un guanyador clar, sinó més aviat una gran coalició, com fins ara ja ha existit en els màxims llocs de comandament europeus.
Pot posar exemples d’accions i decisions d’Europa que hagin marcat Catalunya?
Per començar, el Corredor Mediterrani, que ha de connectar catalans, valencians i Algesires. Victòria europea de Catalunya que era una esmena total al mapa d’Aznar i la seva proposta de corredor central. El 2030 ha d’estar enllestit. També podem parlar de la supressió del roaming telefònic a partir del 2015 o la rebaixa del 75% en les comissions bancàries al petit comerç per operacions amb targeta de crèdit. Europa la portem a la butxaca, i ens afecta en el dia a dia.
I en matèria macroeconòmica?
Un tema central, que és la Unió Bancària. No hi haurà més bankias, que s’ha agafat com a model del que no s’ha de fer. I Espanya ho patirà especialment perquè és l’únic país que perdrà el control del seu sistema bancari, que serà tutelat directament des de Frankfurt. Curiosament el 4 de novembre, cinc dies abans de la consulta, entrarà en vigor la supervisió financera europea, que eliminarà la poca sobirania que li queda al Banc d’Espanya. Entre una cosa i l’altra poden tenir molt mala setmana.
Tornant a les eleccions, i tenint en compte que al Parlament Europeu CDC està adscrit al grup liberal i UDC al popular, no hauria estat un bon moment per assajar candidatures per separat?
No sóc militant de CDC i per tant no puc donar consells. Però en política, més que les paraules, compten els vots en seu parlamentària. I CiU comparteix el compromís i les mateixes posicions al Parlament, al Congrés de Madrid i a Brussel·les. Al Parlament d’Estrasburg hi ha més llibertat de vot i més d’una vegada es vota en clau de país més que família política. Els eurodiputats catalans, des d’ICV fins al PP, hem compartit votacions i hem promogut iniciatives conjuntes, com l’acord perquè els fons de cohesió es poguessin gestionar directament des de la Generalitat. Treballaré per la unitat d’acció de CiU a Europa.
Aquests últims dies ha pres cos la tesi d’unes eleccions plebiscitàries que descartarien la consulta del 9N.
Jo no passaria tantes pantalles. Tenim d’entrada unes eleccions europees on serem examinats amb lupa, tant en la participació com en la força que hi pugui obtenir el bloc sobiranista. Tenim un Onze de Setembre i un referèndum d’Escòcia on, si guanya el sí, s’obrirà la negociació i el repartiment d’actius i passius amb el govern
de Gran Bretanya. Tot això ens pot portar a un 9N radicalment diferent.
{{ comment.text }}