Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Els bolets, el negoci de la tardor

L’apagallums, l’ou de reig, el pollancró, el fredolic… són només alguns tipus del milió de quilos de bolets que es recullen cada any a Catalunya, principalment als boscos del Berguedà. Tot i aquest gran volum de producció, se n’han d’importar d’altres llocs, com França, Extremadura o Portugal.

  • El 9 Nou
  • 19/10/2012 | 18:09
  • 0

Els bolets i els rovellons són un menjar exquisit i fàcil de cuinar replet de secrets i misteris a l’hora de la recol·lecció. Cada tardor milers de persones omplen els boscos de Catalunya per buscar un aliment especialment preuat, però cal protegir l’entorn de l’afluència massiva de boletaires als boscos i muntanyes del Berguedà.

A Catalunya hi ha més d’un milió d’hectàrees de bosc. Cada dia hi ha centenars de petits recol·lectors que les recorren, com els jubilats de les mines, de les colònies tèxtils o de les industries que aprofiten una bona part del dia per dedicar-se a la seva afició i recol·lectar entre vint i quaranta quilos.

Els boscos de Catalunya poden produir un milió de quilos de bolets. Posats a la venda al detall, però, el negoci podria suposar uns beneficis de divuit mil euros, unes dades que actualment disten molt de les d’anys anteriors.

Després de quaranta sis anys, la festa del bolet que es celebra al Pla de Puigventós és un referent obligat per saber com està anant la collita de bolets a Catalunya. Al Pla de Puigventós es celebra una gran festa on homes i dones de totes les edats participen per donar a conèixer aquest producte tan característic de la comarca.

Cada vegada més la producció de rovellons i altres bolets a Catalunya no arriba a cobrir una demanda creixent. Tant és així, que a Catalunya es produeix només el 10% del que es consumeix, de manera que molts boletaires han creuat fronteres cap a Portugal, cap als Alps i fins i tot cap a la Xina. I així, entre exportacions i boletaires migratoris, el món d’aquest preuat producte s’ha anat transformant per convertir-se en un gran negoci a escala mundial.

Segons dades de la Federació d’Exportadors de bolets, l’any passat es van importar en producte fresc, en conserva o congelat uns quinze mil quilos, la major part d’ells distribuïts per Catalunya i el País Basc.

Al mercat de la Boqueria de Barcelona arriben diàriament, com també passa a MercaBarna, quilos i quilos de bolets que posteriorment són distribuïts pels diferents restaurants i establiments. La major part de la producció catalana es ven directament a botigues i mercats locals, i gairebé mai arriba a les grans ciutats.

Uns bolets sense fronteres

Jesús Estany, director de Rovellons Estany, és el màxim portador de rovellons a Catalunya. Fa més de trenta anys que es dedica a buscar zones poc explotades però molt productives, com la regió francesa de Roine-Alps, on va decidir quedar-se.

A França els rovellons no agraden gens, i es per això que es busquen altres alternatives com la trompeta, el rossinyol o el cep.

Els recollidors s’emporten una bossa amb el menjar per dinar al bosc, ja que el ritme de recollida habitual –que és d’uns quaranta quilos diaris per persona– fa que no tinguin temps de parar. La feina del boletaire és dura, però a finals de temporada la recompensa es resumeix en uns bons ingressos.

El negoci dels rovellons va despertar interès en els habitants de la regió francesa de Roine-Alps, perquè es van adonar de què aquesta activitat era una autèntica font d’ingressos. El president del Sindicat de Recol·lectors està molt interessat que sigui la gent del poble que faci la recollida per l’empresa d’en Jesús Estany.

Els bolets arriben als smarthpones

El coneixement exacte de les zones on hi ha bolets ha estat el secret més ben guardat pels buscadors, perquè és l’última opció durant etapes d’escassa producció. Això beneficia als restaurants i als mercats locals que s’asseguren bolets autòctons durant tota la temporada, i que fan del rovelló el seu plat estrella. Tant és així, que la xifra de bolets consumits entre el setembre i l’octubre és incalculable.

Ara, aquest secret tan preuat pels boletaires, però, està a l’abast de tothom. Gràcies a una aplicació per a smartphones Android anomenada Trobabolet, i creada per Agustí Albiol i Lluís Escarmís de Granollers. Amb ella, els recol·lectors tenen accés a les rutes boletaires de fins a set comarques catalanes: el Vallès Oriental, l’Anoia, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya i el Ripollès.

El funcionament de l’aplicació consisteix en un mapa que marca el lloc exacte on, temporades anteriors, van aparèixer rovellons, rossinyols, ceps, llenegues i fredolics; i fins i tot indica si la zona és accessible en cotxe.

De vegades trobar-los, però, no és suficient. El recollidor ha de saber diferenciar entre els bolets comestibles i els que no ho són. Per això existeix una altra aplicació: el Bolets.info. A través d’aquest sistema, l’usuari identifica el tipus de bolet que troba per decidir finalment, si el deixarà créixer o se l’emportarà per gaudir d’un plat exquisit.

Comentaris

Els comentaris estan tancats.

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.