Hem parlat amb Oriol Ferran, el màxim organitzador, i ens ha explicat com s’ho han muntat i els resultats que n’han obtingut.
Quants diners vau aconseguir?
Vam aconseguir recaptar en total, dissabte i diumenge, 300 euros justos.
La majoria dels diners sabeu d’on van sortir? Del bar, dels sortejos… ?
Al principi teníem la intenció de fer cobrar entrada, la voluntat, però al final vam decidir que els diners només els aconseguiríem dels sortejos i del bar. Els sortejos va ser el que més ens va donar, hi havia material de la Universitat i de la selecció espanyola, perquè tenim una jugadora de la selecció i ens va portar coses. La gent es va engrescar molt quan va veure que hi havia xandalls i samarretes, i va pagar per aconseguir-ho. La majoria de diners suposo que van sortir del sorteig, uns 200 euros. Fèiem sortejos cada mitja hora o tres quarts i és clar, era molt fàcil que et toqués alguna cosa, perquè teníem molt material. Vam sortejar pilotes, gorres de la universitat, dessuadores, samarretes, fins i tot un home ens va portar una jaqueta de motorista que ens va dir que no la feia servir, i com que volia participar la va donar pel sorteig.
Quines altres formes d’aconseguir diners teníeu?
A part d’això teníem la voluntat de cadascú, una bústia de voluntarietat i la gent anava deixant allà anònimament els diners que volia.
Us esperàveu aconseguir més o menys diners del que veu obtenir?
El fet és que és la primera vegada que els Garrins ho feien, per tant no sabíem quanta gent vindria, no sabíem quants diners podíem treure. El que ens vam plantejar va ser que mentre donéssim algun benefici tot seria de nou. Per tant són 300 euros més que la última vegada, que eren zero.
Com has dit, és el primer any que es fa una iniciativa per La Marató des dels Garrins i Garrines, teniu pensat repetir l’any que ve?
Esperem que sí que es repeteixi, però jo no me’n ocuparé perquè han sigut tres setmanes de no parar, de trucar a clubs, de parlar amb gent, de comprar coses, d’organitzar. Si hi ha algú que s’engresca a organitzar-ho, que segurament sí que passarà, col·laboraré i tot, però organitzar-ho com a organitzador màxim no ho faré, i menys en època d’exàmens.
Quines entitats us van donar suport i us van ajudat?
Organitzar ho vam fer l’ARMO (Associació de Rugbi de Melé Osonenca), que és al unió dels Crancs i els Garrins i Garrines.
Quines ajudes us van donar des de TV3 i la fundació de La Marató?
Ens van ajudar repartint-nos papers, pancartes, cartells i adhesius. Tot i que esperàvem que ens oferissin més, alguna pancarta més gran, que ens donessin més facilitat per fer les coses, però s’entén que aquell dia hi ha moltes iniciatives i moltes activitats i que no poden ajudar a tothom.
Quanta gent vau mobilitzar per organitzar-ho tot?
Organitzar, organitzar, vaig ser jo sol. Va ajudar a organitzar tot l’equip de Garrins i Garrines, i el Crancs, en total unes 15 o 20 persones tranquil·lament.
I quanta gent va participar a l’acte?
És una mica com les manifestacions, no pots comptar exactament però calculem que entre els equips que van venir i la gent que estava allà, unes 300 o 350 persones. Potser més i no ens en vam adonar o potser menys, però més o menys això.
Quantes categories teníeu?
Vam fer categories de l’escoleta, que són nens d’entre vuit i dotze anys, també vam fer cadets, de catorze, quinze i setze anys, i vam fer els Crancs que són els federats, per tant des de 20 fins a 40 anys. I després els universitaris del diumenge d’entre 18 i 24 anys.
El dissabte vam fer partit de federats, van jugar els Crancs, l’equip federat de Vic contra el BUC de Barcelona, era un partit oficial, i vam aprofitar. Al matí hi havia hagut escoleta que són els nens petits i el partit dels cadets dels Crancs. I diumenge va ser més universitari, van venir el Ossos de Barcelona; l’INFEC de la UB, després van venir també els Escorpions de Mallorca; que estaven de gira per aquí i van aprofitar, i entre tots ho vam aconseguir.
Suposo que després, i com és de costum en el món del rugbi, veu acabar tots junts celebrant aquest èxit conjunt.
Ho vam fer al camp. És a dir, el dissabte es va fer al camp, les begudes que teníem es van vendre i vam comentar la jugada i tot. I diumenge quan vam acabar, vam anar al local que té l’Associació de Rugbi Osonenca i allà vam celebrar tot el que havíem aconseguit.
{{ comment.text }}