Uns lladres s’enduen des de fa dies tot allò que troben que pugui tenir algun valor –bàsicament de ferro– de l’antic xalet de l’Sporting, a Sant Martí Sescorts. Es tracta d’un edifici que en el seu moment de màxima esplendor, a la dècada dels setanta, havia estat qualificat de luxe. Un luxe que, malgrat l’avançat estat d’abandó en què es troba, encara es pot deduir en anar-s’hi apropant entre les males herbes i la vegetació que s’ha anat apoderant del seu entorn més immediat. La teulada de pissarra i els acabats de qualitat en deixen testimoni.
Un cop dins es pot comprovar com els lladres han anat fent feina. Els barrots dels tancaments, portes i finestres, han estat tots serrats amb un disc. Abans, s’havien proveït dels fanals de l’antiga urbanització de l’Sporting, que mai es va arribar a construir, i fins i tot de la barrera que privava el pas cap al sector on hi ha el xalet. Els fanals els van arrencar del peu i encara s’hi poden veure els cables de dins que van tallar per endur-se’ls.
Ja al xalet pròpiament dit, se n’han arrencat les baranes de forja de l’antic balcó que donava a l’embarcador de Sau, just davant de Sant Pere de Casserres. Des del monestir, de fet, sempre s’havia tingut molt bona visió de l’antiga seu del Nàutic, tot i que ara la vegetació, amb algun arbre i tot, que hi ha crescut a l’entorn ho fa un pèl més difícil. Altres elements de forja també han estat serrats i sostrets. Així com la campanya de la llar de foc, de la qual ara ja només en penja un tub metàl·lic que, de moment, s’ha salvat del saqueig.
Veïns de la zona han alertat els Mossos de la presència dels lladres, però fins ara no hi ha constància que s’hagi practicat cap detenció, tot i que, segons expliquen, alguns dies hi han estat fins i tot a ple dia, sobretot a les hores del migdia. A mitjans d’aquesta setmana se n’hi van veure uns que se n’enduien bigues carregades en una furgoneta. I és que, efectivament, de dins s’ha rebentat el fals sostre de guix, un cel ras que dóna a l’embigat. A la part més baixa de l’edifici, que s’havia fet servir de pis, se n’ha arrencat la porta blindada i també se l’han endut.
L’edifici, en el qual s’havien arribat a fer festes de la jet set osonenca de l’època, presenta un avançat estat d’abandonament. En un dels salons, per exemple, hi ha els tres seients d’un cotxe, ben xafats. En un altre, escampats pel terra, desenes de resultats d’anàlisis clíniques, algunes d’elles de la sida, on encara poden llegir-se perfectament les dades dels pacients. Sobretot són anàlisis fetes en nom d’una mútua. Destaca, però, multitud de làmines immenses de les que deuen fer servir a Leche Pascual per fer els brics. Algú les havia fet servir per tapar les finestres, un cop se n’havien trencat els vidres. Moltes, però, estan pel terra.
A la barra de l’antic bar, hi ha ampolles que s’han consumit no fa pas gaire i de les quals se’n dedueix que els que hi han estat fa poc s’hi havien fet cubates. Una ampolla buida de vodka Absolut i una de rom Bacardi, amb dues fantes de taronja i llimona, encara mig plenes, i diverses llaunes de begudes energètiques comparteixen la barra amb coses tan curioses com el recordatori de l’àpat del casament d’uns tals Julián i Palmira, el 21 de juliol de 1970 a Lleó, o un exemplar del llibre Preguntas y respuestas sobre la osteoporosis, o la targeta de visita d’un dels últims propietaris de l’edifici per anar a l’oftalmòleg en una clínica de Barcelona.
{{ comment.text }}