Aquest tipus de llibres escrits per persones especialitzades, segons apunta la psicòloga Teresa Jounou, no poden fer cap mal, ja que “una persona especialitzada té uns coneixements que d’una manera o una altra ajuden al lector”. De totes maneres, afirma que de vegades el lector busca un autor menys especialitzat amb qui sentir-se identificat. Aquest és una mica el motiu, segons la psicòloga, que porta a la lectura de llibres com el d’Àngel Llàcer: “es veuen reflectits amb una problemàtica determinada, busquen respostes i aquí les troben”.
Jounou explica per què la gent recorre a aquest tipus de lectura: “A vegades és un pas previ. Abans d’anar al psicòleg les persones gasten tots els recursos que tenen a l’abast: els amics, la família, i també, els llibres d’autoajuda”.
Segons la psicòloga, “hi ha molta varietat de llibres, autors i temes que tractar, per tant no es pot dir si realment funcionen o no” i afegeix que “en un moment determinat si que pot ser un complement a una teràpia”, com per exemple llibres com “Llibertat emocional” del psicòleg clínic Ferran Salmurri, on exposa que la felicitat es pot aprendre, o “Soy más lista que el hambre” en recolzament a problemes de pes, de la coach i psicòloga Eva Campos Navarro.
Ara falta veure quin efecte causa l’autoajuda que proposa Àngel Llàcer amb el seu llibre “Parece difícil ¡pero no lo es!” que ha presentat aquest passat dimarts dia 20 a la Casa del Libro de Barcelona.
{{ comment.text }}