La Universitat de Vic, com la resta d’universitats catalanes, no és cap excepció en aquest sentit i la gran majoria dels estudiants que demanen la beca Erasmus l’acaben aconseguint. És el cas de Gerard Vallverdú, Dolors Gasull i Laia Piñol, tots tres estudiants de tercer de periodisme.
Una de les motivacions que els porta a triar un canvi d’aires, segons Vallverdú, és que “al fer assignatures amb estudiants d’Erasmus es pren contacte amb estudiants d’altres països”. Per aquest motiu va decidir que volia viure una experiència semblant per aprendre i millorar l’anglès. Ho podrà fer, perquè la seva destinació és la Universitat de Roehampton al sud-est de Londres.
Londres i la Universitat de Roehampton també és l’opció de l’estudiant Laia Piñol. La jove de Torelló creu que “pel que estic estudiant és necessari un bon nivell d’anglès, i marxar a l’estranger és una bona manera d’aprendre’n. Avui dia és molt important tenir un bon anglès, i vull aprofitar l’oportunitat que em dóna la universitat ja que potser m’ajudarà de cara al futur”.
Ubicada al centre del país, Utrecht, la quarta ciutat més important dels Paísos Baixos, és el destí que ha triat la tercera protagonista d’aquesta història: Dolors Gasull. L’estudiant tarragonina va decidir demanar la beca Erasmus perquè sentia que “em faltava la cirereta del pastís per complementar la carrera i tenia la necessitat d’omplir aquest buit de la llengua anglesa, tant important actualment”.
Parlant de l’idioma, en Gerard va comentar que “dominar en si, no, però em defenso molt bé, l’escric bé i el parlo normal. Vull arribar a pensar en anglès i no traduir del català dintre del meu cap”. Per la seva banda, la Dolors també matisava la seva habilitat amb l’anglès tot i que, amb un to humil, reconeixia que “mai se’n sap prou i l’experiència és un bon recurs per aconseguir un bon nivell d’una llengua que em servirà d’aquí en endavant”. Piñol afegeix que “anar a Londres serà una oportunitat per consolidar l’idioma” tot i que va reconèixer que no tenia un nivell alt.
La possiblitat de fer un Erasmus comporta prendre decisions importants. S’han d’escollir amb seguretat les assignatures que es faran a la universitat europea on aniran per convalidar-les, sempre que sigui possible. I aquest pas el fa l’alumne gairebé sol. En aquest sentit, Gerard Vallverdú ho va tenir clar: “Roehampton era l’única universitat que em donava la possibilitat d’acabar 4t allà, la resta d’opcions em permetien marxar, però no tot un any com jo volia” així que es va assessorar amb persones que ja havien viscut una experiència similar a Londres i va arribar a la conclusió que “marxar mig any no valia la pena”. En el cas de Gasull, ha aconseguit convalidar “totes les assignatures necessàries que necessitava durant el primer quadrimestre del curs (temps que durarà la beca Erasmus) per tal de no allargar la carrera un cinquè any”. Laia Piñol també ha aconseguit convalidar totes les assignatures, encara que s’havia informat que en algunes ocasions els estudiants Erasmus anaven a la universitat d’intercanvi i es trobaven en assignatures solapades o que s’havia deixat de fer. Tot i així, la Laia va comentar que hi estarà un any, farà tres assignatures al primer quadrimestre i tres més al segon.
També s’ha de buscar un lloc on viure i la gran majoria escullen el Campus de la pròpia universitat en la que estudiaran. Segons Vallerdú “no vull que m’enredin amb un contracte de pis, on no entendré moltes de les paraules tècniques que hi hauran”. Opinió compartida amb Dolors Gasull que, tot i que reconeix que no “he mirat res encara”. Té clar que durant la seva estada a Utrecht “voldré residir en apartaments compartits amb estudiants, que estiguin a la vora del campus”. En canvi, la Laia Piñol ja ha demanat a la universitat d’intercanvi per viure al campus de la universitat.
En quant a les expectatives de la seva nova vida a l’estranger, hi ha alguns que encara no ho veuen del tot clar. “Fins que no sigui allà no sé ben bé què em trobaré, encara no m’hi veig, imagino que serà el mateix que quan vaig venir aquí a Vic; molta gent nova i gairebé tothom en la mateixa situació que jo” explica Vallverdú. Laia Piñol, per la seva banda, afirma que tot i que és un gran canvi, “estic il·lusionada, tot i que encara no em faig la idea de marxar d’Erasmus. Suposo que quan estigui a dalt a l’avió no m’ho creuré”. Piñol, però, recorda que tot i que ella no ha viscut mai en un pis d’estudiants “tinc ganes de viure aquesta experiència de la millor manera”. Finalment, per a la Dolors Gasull, realitzar l’Erasmus és “una oportunitat que tots els estudiants haurien d’aprofitar”.
{{ comment.text }}