“De les poques coses de les quals en podem treure rendiment del bosc i ens les prenen”. Aquest és el lament dels propietaris forestals davant la saquejada que els fan de les pinyes.
El ‘modus operandi’ és senzill. Una furgoneta carregada de persones, generalment d’origen africà, va descarregant gent pel bosc. La seva missió és clara: omplir el sac de pinyes amb l’ajut d’una eina rudimentària i poc professional. No cal seleccionar ni tenir cap cura del pi. L’important és només omplir el sac de pinyes i trucar quan està ple perquè el vinguin a carregar.
“Fan malbé l’arbre perquè s’emporten tota la branca on hi estan naixent les pinyes dels dos propers anys”, explica Ramon Vallmitjana, propietari forestal i membre de la junta de l’Associació de Propietaris Forestals del Montseny.
Amb una bona gestió d’una finca, la recollida de les pinyes pot allargar-se durant tot l’hivern. Aquest any, expliquen els propietaris, “per Sant Martí (7 de desembre) ja no n’hi havia cap”. La situació no és nova. Aquest any, però, ha estat “fulminant” perquè s’ho han emportat “tot”.
Els propietaris forestals veuen passivitat policial i poca voluntat de posar fre a la situació. Diuen que algun cop s’ha enxampat un dels recol·lectors però aquests “no tenen documentació” ni “entenen el que els demanen”. A més, admeten, emportar-se un sac de pinyes no és un delicte “sinó una falta”. Consideren que si es vol solucionar el problema cal anar a l’arrel i localitzar “qui compra totes aquelles pinyes”.
Des dels Agents Rurals d’Osona, Quim Dalmau admet problemes però diu que el nombre de denúncies fetes l’any passat relacionat amb aquest assumpte és molt petit. Ells actuen quan els propietaris o un altre cos els requereix. Els propietaris forestals diuen que no denuncien perquè “serveix de ben poc”. Dalmau deixa clar que la superfície de pi pinyoner de la comarca és petita perquè en la majoria de la comarca “no és el seu hàbitat”.
En el global de Catalunya s’han confiscat més de 300 tones de pinyes. El pi pinyer neix en les zones més soleies. En el cas d’Osona aquest tipus de pi es pot trobar en finques forestals de Taradell, Seva, Viladrau o Tona.
· En vivien sis famílies
Recollir pinyes era un ofici. Fins no fa pas molts anys hi havia famílies que vivien d’aquesta activitat. A Vallmitjana, la casa pairal d’en Ramon, “fins a sis famílies s’hi havien dedicat”, comenten.
De fet encara es conserva, en desús, l’històric forn on es coïen les pinyes. Aquestes s’han d’escalfar perquè s’obrin i així extreure’n el pinyó. Aquest pinyó anava, als darrers anys abans del pillatge, a empreses de conserves de Valladolid, que és “on més el pagaven”. Quan fa uns anys van començar els pillatges aquest ofici ja “vingut a menys” pràcticament va desaparèixer.
Vallmitjana creu que cal “amb urgència” explicar molt bé la “pedagogia del bosc” i és molt crític amb les polítiques de gestió forestal.
El bosc té “uns propietaris” que en fan un manteniment. Si els prenen la part de negoci que pot donar el bosc i no hi ha ajudes es veuran obligats a “abandonar” el seu bosc amb els perills que això suposa, com l’augment del risc d’incendis.
· També s’emproten pinyes dles jardins de les cases particulars
Els veïns de Goitallops, a Taradell, viuen resignats perquè se’ls emporten les pinyes del jardí de casa. No es tracta del valor econòmic que poden tenir les poques pinyes d’uns quants pins del seu jardí sinó del fet que “veus com se’t fiquen al jardí i no saps com actuar”, explica un veí. Alguns d’ells havien trucat a la policia per evitar “sortir i haver-t’hi d’enfrontar”.
Ho han deixat de fer perquè ho consideren poc eficaç. Quan han trucat i els agents s’han personat al lloc, els lladregots de pinya ja s’han esfumat perquè actuen “molt ràpid”. En alguns casos els han derivat als agents forestals.
Els veïns mig admeten que els autors d’aquest fet es puguin emportar pinyes d’algun dels parcs públics de la zona on hi ha arbres, però quan veus que “se’t fiquen a casa és molt desagradable”.
{{ comment.text }}