Les nevades històriques com la que hi va haver fa 25 anys –diumenge es commemorava l’aniversari– no han acabat de servir perquè els ajuntaments es conscienciïn i estiguin preparats per a noves tempestes semblants.
Entre els 51 pobles de la comarca d’Osona només n’hi ha 5 que tinguin al dia un pla d’emergències per nevades, segons les dades de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat, que no ha
especificat quins pobles són.
Al Ripollès, per contra, sí que tenen els programes al dia: dels 19 pobles, hi ha només un municipi que no tingui el Neucat vigent.
La situació és preocupant tenint en compte que tots els pobles d’Osona i el Ripollès estan obligats a tenir-ne. La Generalitat va marcar-ho com a norma per a tots aquells pobles de més de 20.000 habitants i per als que estiguin per sobre dels 400 metres sobre el nivell del mar. Els 70 pobles inclosos a les dues comarques estan per sobre d’aquesta alçada.
L’obligatorietat, a més, no és nova, sinó que és vigent des del 3 de desembre de 2002, quan es va donar llum verda al pla Neucat de la Generalitat. Des d’aquella data, tots els municipis que hi estan obligats almenys l’haurien d’haver començat a tramitar.
La creació del pla Neucat d’abast municipal serveix perquè els ajuntaments estableixin els protocols d’actuació en cas que es doni l’emergència, insistint especialment en punts vulnerables com les subestacions elèctriques, les instal·lacions de gas i les carreteres i infraestructures viàries prioritzades.
També relacionat amb la neu, la Generalitat va crear el pla especial d’emergències per risc d’allaus, l’Allaucat, amb una afectació menys important a Osona i el Ripollès.
Només estan obligats a tenir-ne a Queralbs, Ribes de Freser, Setcases i Toses, per possibles afectacions en carreteres, edificis i estacions d’esquí.
· “Vam caminar més de tres hores”
Dolors Molas, del Torrent de Pruit, conserva un record molt viu del 30 de gener de 1986: havia de tenir el seu segon fill i va fer una nevada majúscula. Recorda que el dia 29 sortia de comptes i ja tenia mal d’esquena, però ni ella ni la seva família sospitaven que la nevada que cauria l’endemà fos tan intensa.
Quan va posar-s’hi de valent, van intentar marxar cap a Vic. En poca estona, però, va nevar tant que ella i el seu marit, Joan Colom, no van poder arribar ni al Coll, una casa veïna situada a tocar.
Fins i tot els tractors quedaven encallats. Aquella nit la van passar al Coll. L’endemà al matí, els van dir que podia anar-la a buscar un helicòpter, però que no arribaria fins a la casa.
Van haver d’acostar-se al Pinós, una altra casa veïna al peu de la carretera d’Olot. Hi ha poc més d’un quilòmetre, però per recórrer-
lo ella i set veïns més, entre els quals hi havia el seu marit, “vam caminar més de tres hores”, recorda Molas, molt agraïda a l’ajuda de les cases veïnes del Coll, el Pinós i la Devesa.
Enfredorida, van enfilar-la a l’helicòpter. Ja a Vic, el primer dia es va quedar a casa d’un seu familiar on va recuperar-se i l’endemà ja va ingressar a l’Aliança, on va néixer la criatura. Li van posar Joan, com el pare, “que va trigar vuit dies a poder-lo veure perquè estava aïllat a Pruit”.
“Quan va pujar a l’helicòpter em vaig quedar tranquil”, recorda el pare, que va saber que el seu segon fill –en tenien un de 3 anys– havia nascut perquè un grup d’homes de Rupit que van poder comunicar-se amb Vic van anar a peu fins a Pruit a dir-li-ho. El fill, ara, compleix 25 anys: “Em diuen el nen de la neu”, explica.
{{ comment.text }}