“Quan vaig arribar del Marroc l’any 1988 sí que, potser, la gent et mirava malament per fer el Ramadà; ara, no”. Amb aquesta frase, el portaveu del Centre Islàmic de Vic, Jamel El Meziani, resumia l’evolució positiva que, segons aquest, s’està veient entre els empresaris de la comarca en relació amb l’acceptació d’aquells treballadors que volen seguir el dejuni del mes del Ramadà, novè mes del calendari musulmà que va iniciar-se el 22 d’agost i no acabarà fins al 20 de setembre, “en funció de la lluna”, apunta El Meziani.
Durant aquest mes, del qual ara ja s’està a l’equador, els musulmans no poden ingerir aliments, beure líquids, fer esport, fumar o mantenir relacions sexuals de la sortida a la posta del sol, entre 2/4 de 6 del matí i 2/4 de 9 del vespre, aproximadament. Des d’aquest any i fins al 2013 està previst que aquest mes caigui durant el període d’estiu, el més calorós per treballar. Potser, doncs, per aquest motiu s’ha revifat el debat de si hi haurà flexibilitat laboral per a aquells treballadors musulmans que vulguin seguir aquest pilar de l’islamisme.
En l’àmbit de Catalunya, el secretari general de la UGT a Osona, Cesc Poch, explica que el sindicat s’ha posat d’acord amb l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC) per demanar a les empreses que estableixin pactes col·lectius amb els seus treballadors en previsió del que pot suposar la celebració del Ramadà per a la salut d’aquests.
A Osona, Poch xifra el nombre de treballadors musulmans actius entre 4.000 i 5.000 i, de moment, coincideix amb El Meziani que “amb els anys ja se n’ha après força i ni els escorxadors ni les empreses del sector de la construcció de la comarca han generat cap problema”. “En cas de conflicte d’interessos, hi ha hagut més flexibilitat i horaris intensius amb la supressió de les estones del migdia”, conclou Poch.
Centrant-ho en el sector carni, El Meziani concreta que alguns treballadors “han demanat una adaptació dels horaris per fer coincidir els descansos que tenen cada tres hores amb els moments que encara poden menjar, sigui al matí o al vespre”. En la construcció –continua el portaveu– “hi ha gent que s’emporta dàtils i se’ls menja quan pot i mentre treballa” per poder complir els horaris. “Els dàtils van bé perquè són rics en minerals i sucre”, explica El Meziani.
Per tal de copsar l’opinió de l’empresariat, EL 9 NOU ha fet un sondeig entre algunes de les empreses més destacades del sector carni i de la construcció a Osona i ha constant, com afirma la UGT i la comunitat musulmana de la capital, que no hi ha hagut conflictes d’interessos destacats entre els treballadors que han volgut seguir aquest precepte religiós. En aquest sentit, tant el Consell Empresarial d’Osona com la Unió Intersectorial Empresarial del Ripollès (UIER) han apostat per donar llibertat de negociació a cada empresari si es troben amb algun treballador que demana algun ajustament horari.
Joan Rovira, president del Consell, explica que “hem rebut demandes d’empresaris per veure com han de tractar el tema. La nostra posició és que qualsevol ingerència religiosa s’ha de tractar des d’un punt de vista propi de cada empresari; no hi ha cap obligació de fer res”. “No podem obligar a ningú, ni en un sentit ni en l’altre”, conclou Rovira. Aquest només constata que hi ha hagut adaptacions horàries puntuals a algunes empreses de la comarca.
Joan Vilalta, president de la UIER, és més radical i afirma que “si no s’han tingut miraments amb la religió catòlica, tampoc se’n tindran amb cap altra. El tema laboral no s’ha de supeditar a cap religió i, per tant, cada empresari és lliure de fer el que cregui convenient”. No obstant, Vilalta recomana ser respectuós amb totes les religions. / XAVIER GINESTA
{{ comment.text }}